'Schadenfreude'

Confesso que, desobeint les ordres de la meva doctora referent, he tingut la debilitat de veure el clip de YouTube on un il·lustre resident rep a domicili un flamant Aston Martin Vantage 2021. Us recomano que el busqueu i us el mireu, perquè és tot un tractat de sociologia aplicada. A partir d’aquí, la cosa només pot anar a pitjor. El nostre conciutadà famós diu que s’ha hagut de llevar a les nou per esperar-lo, com si fos una proesa, amb la mateixa il·lusió que una criatura espera el dia de Reis, envoltat per una petita cort d’entourage. El cotxe arriba i sí, és molt bonic, un prodigi del disseny i de la tecnologia. Elegantíssim, a més: res a veure amb els esportius xavacans i obscenament ostentosos que circulen per les carreteres del país i d’ultramar. És clar que has de tenir dos-cents mil euros per aconseguir-ne un, la qual cosa fa que ho hagi de deixar córrer (de moment). I estic segur que, només agafar-lo, m’esbalçaria, perquè cinc-cents cavalls de potència no són fàcils de gestionar per xitxarel·los i nyicris com ara jo. Com era, allò? “La potència sense control no serveix de res.”

Però, què passa si, als quatre dies d’estrenar-lo, te’n vas a sopar amb la xicota, l’estimbes i el deixes fet un munt de ferralla? No res: molts encara riuen, però no ens enganyem: és més fama i més clics. La qüestió és que no s’hagin fet mal, els meus reis. Els cotxes se substitueixen: però la salut no es compra. Torneu-hi, va, que no ha estat re.