Longevitat

Hi ha veritats, hi ha mentides, i hi ha estadístiques. Com és sabut, les estadístiques solen dir allò que volen que diguin aquells que les encarreguen, i, a més, molt sovint es poden interpretar tant en un sentit com en el contrari. És el que passa, per exemple, amb la informació publicada aquesta setmana que afirma que Andorra és el país amb major esperança de vida del món, segons les dades recopilades per l’Organització Mundial de la Salut. D’entrada, sembla una excel·lent notícia, tot i provenir d’una font amb un marge de fiabilitat més aviat limitat, com malauradament es palesa cada cop que hi ha una alerta sanitària d’abast mundial. Si més no, t’anima pensar que encara podràs gaudir una colla d’anys de la companyia i de la saviesa de la gent gran que t’estimes. Fins que t’adones que la mateixa estadística pot servir per reforçar la posició dels que cada dos per tres afirmen que l’actual sistema de pensions no és sostenible en una societat tan longeva i, per tant, cal ajornar el moment de la jubilació per al comú dels assalariats; amb les excepcions de rigor per a un petit grup de privilegiats, de les quals no se n’acostuma a parlar, és clar. Com tampoc no s’acostuma a parlar d’altres estadístiques que s’elaboren paral·lelament a la de l’esperança de vida, com ara l’esperança de vida saludable a partir de determinada edat, que serveixen per preveure i planificar quins escenaris haurà d’afrontar el sistema de salut pública en determinat horitzó temporal. Seria interessant saber per què no se’n fa difusió, d’aquestes dades, tot i sospitar que segurament no servirien per alegrar-nos el dia, sinó tot el contrari.