x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Andorra, ciutat-Estat

Actualitzada 27/07/2021 a les 06:08
La Societat Catalana de Geografia, que depèn de l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat La nova geografia de la Catalunya postcovid, una obra que analitza els canvis sociosanitaris, econòmics i urbans que la crisi sanitària ha posat en evidència. Entre altres, s’han valorat els efectes produïts per la pandèmia en els entorns urbans i s’ha pogut comprovar que ciutats com Barcelona han patit una reducció en el nombre d’habitants, fenomen que també succeeix en altres ciutats com Nova York. L’expert en estudis urbans Oriol Nel·lo afirma que les oportunitats del teletreball i les condicions de l’habitatge en zones rurals han propiciat la voluntat de marxar de les àrees urbanes; més que una motivació pels aspectes de la vida rural, és un desig per residir en zones de baixa densitat, sense renunciar als serveis que ofereix una ciutat. Segons el geògraf, el refús a la ciutat en temps d’epidèmies ha estat un tret recurrent al llarg de la història.

Andorra ha viscut un procés que presenta certes similituds amb el fenomen català. La transformació econòmica que va experimentar el país el segle XX va promoure el creixement urbà de la capital i d’Escaldes-Engordany. La xarxa de carreteres de FHASA, que comunicava les diferents parròquies, va potenciar la centralitat i capitalitat d’Andorra la Vella que, juntament amb Escaldes, esdevenien el pol d’atracció econòmic i social del territori nacional. Si durant els primers anys de la dècada dels setanta aquests dos nuclis aplegaven gairebé el 70% de la població, mig segle més tard els efectius de les dues localitats tan sols arriben a concentrar el 47%. A més, des de la crisi econòmica del 2008 també han perdut efectius en valor absolut.

La tendència a repartir la població per tot el territori ha estat un procés imparable, acompanyat d’un interès per les àrees de baixa densitat com les parròquies altes, sense renunciar als serveis que ofereix el centre. De fet, la gent no marxa de la ciutat, estén el seu radi d’acció que, com destaca Nel·lo per Catalunya, és un procés amb riscos en termes ambientals i socials, a causa de la fragmentació dels espais naturals i l’ocupació del sòl agrícola, l’augment de la mobilitat privada i la segregació residencial. Un comportament que s’ajusta força a la realitat andorrana.
  • #4 De peus a terra
    (29/07/21 14:55)

    També anar a viure al lloc rural amb canalla menor de dotze anys, es crea l'escola rural. Moltes avantatges, la primera es pot fer classes magistrals de totes les matèries...la criatura puja amb uns altres valors...

    Respondre
  • #3 el fenomen andorrà
    (27/07/21 20:07)

    El que ens està passant al nostre país és que, cada vegada més, un sector important de població marxa de la conurbació Andorra la Vella-Escaldes per viure a les parròquies altes, però el que pretenen no és abandonar la ciutat sinó viure en plena natura amb tot el confort i els avantatges de la ciutat. Per això, necessitem estendre les infraestructures urbanes fins la muntanya més allunyada i es col·lapsen nuclis com La Massana, Ordino i Encamp. Evidentment, quan un es trasllada vol tenir tots els serveis i bones carreteres i s'acaba creant la ciutat difusa. Tot això, és legítim, a nivell individual. El que cal plantejar-se és si, a escala nacional, també és el millor pel futur del país.

    Respondre
  • #2 Laura
    (27/07/21 07:56)

    Toni va dir..
    Toni, crec qye gas confos termes. En primer lloc el boom no ha parat amb la covid, s'ha augmentat i en segon lloc metres quadrats autoritzats no és sinònim a residents a una parròquia. Aqui es parla que les valls centrals han perdut residents, ara bé, com tu dius en quan a metres quadrats (pensem en les torres d'Escaldes etc) han augmentat. Però vaja tot aquest projecte especulatiu no sembla pensat perquè resideixin professors, caixeres o transportistes si no que sembla acollir la nova febre de l'or andorrana: ELS PASSIUS

    Respondre
  • #1 Toni
    (27/07/21 07:33)

    Andorra segueix una tendència a la inversa, primerament per que l'actual boom immobiliari es anterior al Covid-19, la superfície autoritzada al 2020 va ser inferior en un 40% a la del 2019, però es que el 2019 va créixer més del 160%, i al 2029 ja es venia d'augment superior al 50% sobre l'any precedent, i en segon terme per que aquesta superfície construïda es concentra en el nucli Andorra la Vella – Escaldes, que representa més del 75% de tota la superfície de construcció autoritzada.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts