La tribuna

Conseqüències de la inversió passiva

Els inversors donen molta més importància a les comissions

Creat:

Actualitzat:

Els fons passius, tant ETFs com fons d'inversió indexats són vehicles d'inversió col·lectiva que, mitjançant unes certes regles, intenten obtenir un retorn el més similar possible a un índex (els més coneguts S&P 500, Ibex 35, MSCI World) invertint en els mateixos actius amb els mateixos pesos. El principal avantatge d'aquest tipus de fons és que tenen un cost per a l'inversor molt menor que els fons actius, ja que requereixen molt poca (per no dir cap) gestió. El primer fons passiu, el Vanguard 500 Index Fund, va ser creat per John Bogle (fundador de The Vanguard Group) el 1976 i avui en dia encara és un dels fons passius més populars. Durant anys aquests fons no van ser especialment ben considerats, moltes vegades se'ls criticava per intentar aconseguir només el rendiment de l'índex sense intentar superar-lo, just el contrari del que feien els inversors populars com Warren Buffet. Aquesta visió ha canviat de manera significativa després de la gran crisi financera global del 2008, en l'entorn de tipus d'interès i creixements baixos els inversors donen molta més importància a les comissions que suporten les seves inversions. Tampoc podem negar la realitat que la gran majoria de fons actius són incapaços de batre l'índex de referència en períodes llargs, aquest fet que durant anys s'havia obviat degut a l'elevat creixement es torna molt rellevant en aquest nou entorn, beneficiant els fons indexats que comencen a tenir més i més popularitat i a guanyar terreny als fons actius. Avui en dia les estratègies passives representen una gran proporció del mercat, als Estats Units, els fons i ETFs passius representen ja més del 40% de la inversió activa i passiva combinada, i en particular en renda variable, la proporció augmenta fins a més del 48%.

No podrien existir fons ni ETF passius sense la creació d'índexs, en el passat, els índexs tenien una funció merament informativa, si bé és cert que les decisions d'inclusions i exclusions dels proveïdors tenien certa influència en els fons actius, el creixement de la inversió passiva comporta que ara aquestes decisions tinguin un efecte molt major. Avui en dia els canvis en l'índex comporten grans moviments de recursos, estar o no dins d'un dels principals índexs pot comportar fluxos de milers de milions de dòlars. Aquests proveïdors, per tant, s'han convertit en uns dels actors principals del mercat, ja que, en certa manera, tothom qui inverteix en algun fons o ETF passiu delega les decisions d'inversió als comitès dels índexs que, a vegades, tenen gran discrecionalitat a l'hora de decidir quines companyies entren o surten. Fins i tot el 2020 va aparèixer la notícia que, per primera vegada, un treballador d'un famós proveïdor d'índexs va ser detingut per la SEC (el regulador americà) acusat de fer servir informació privilegiada de les companyies que havien de ser incloses i excloses de l'índex, el cas està actualment essent investigat per les autoritats americanes.

Els avantatges d'invertir en fons passius són clars, baixes comissions i bons retorns en períodes llargs fan ideals aquestes inversions per inversors passius

amb un horitzó temporal llarg. Històricament els desavantatges d'invertir en aquests fons eren la seva vulnerabilitat a les caigudes de mercat (durant aquests episodis els fons actius tendeixen a fer-ho millor) donada la seva poca flexibilitat, i la pèrdua del que es coneix com a alfa o capacitat d'alguns gestors de generar rendiment consistent per sobre el mercat. Durant els últims anys, han sorgit nous desavantatges que tot inversor hauria de tenir present quan inverteix en fons passius o ETFs. Històricament, índexs com S&P 500, MSCI Emerging Markets o MSCI World han sigut sinònims de diversificació, però la forma en la qual es construeixen la majoria d'índexs (pes segons capitalització de mercat), el gran creixement de la inversió passiva i d'algunes companyies, regions i sectors fan que, per exemple en l'S&P 500 el pes de les cinc grans companyies tecnològiques s'hagi doblat de l'11% del 2014 al 22% del 2020, al contrari, el pes de les últimes 300 companyies s'ha reduït del 20% a menys del 15% actual. A l'MSCI World el pes de companyies americanes se situa per sobre el 66% de l'índex i a l'MSCI Emerging Markets el pes en Xina ha passat del 18% el 2014 fins a més del 40% actual. Aquesta concentració no fa més que augmentar a mesura que la inversió passiva augmenta, ja que la manera com estan construïts la majoria d'índexs fomenta que els pesos de les companyies més grans augmentin a mesura que augmenta la inversió passiva, és un peix que es mossega la cua. Aquestes consideracions s'han de tenir en compte a l'hora de construir carteres, la inversió passiva és una eina més, però no hauria de representar la major part d'una cartera. Aquest biaix de la inversió passiva deixa grans oportunitats especialment en companyies de mitjana i baixa capitalització que es queden enrere no per no ser bones companyies sinó simplement per falta de fluxos passius, aquestes ineficiències només poden ser corregides per gestors actius, els quals són cada cop més escassos al mercat.

* Miguel Cantera Pesquera, Gestor de Fons d’Inversió de Vall Banc

tracking