Em sobta la insistència i la tossuderia de voler classificar el grau d’acceptació dels models sexuals, dins de la nostra societat, en funció de la pertinència ideològica de cadascú. Em sobta i m’amoïna la determinació d’alguns de qualificar-nos com a bones persones en funció de la procedència política de cadascú. Quedar-nos tancats amb aquests estereotips simplistes no ajuda a solucionar, tampoc a reparar, les injustícies quan hi ha batusses i enfrontaments greus per raons de gènere. És alhora, amb el terreny adobat, quan fomentant l’enfrontament dretes-esquerres, es vol justificar i es classifiquen subjectivament els comportaments inadequats, segons la pertinença a ideologies radicals, generalment l’oposada a la nostra: probablement que qui tingui i practiqui aquests arquetips ho podria solucionar llegint i exercint el Traité sur la tolérance de Voltaire i també viatjant. En aquesta línia es vol implantar a l’escola i des de ben petits una educació que estimuli la tolerància, explicant que som diversos i establint el dret al respecte i a la diferència. Personalment em convé aquesta línia educativa, sempre i quan no haguem de caure en la temptació dogmàtica de copiar patrons ibèrics, seguint un bucle ideològic d’adoctrinament perniciós a l’escola. És tan difícil viure la pròpia sexualitat amb normalitat i entendre i acceptar que altres amb altres pràctiques siguin diferents a nosaltres? Cal fer-ne publicitat i fer-ne ressò amb estridències? És tan fàcil com Viure i deixar viure i descobrir que la diferència no són ells, perquè diferents ho som tots.