Sense mascareta

Ja no cal dur-la! De moment, a l’exterior, a la via pública. Bé, sí, no podem llançar encara les campanes al vol, per ara. Qui sap, potser al vol, vol i engegar-les, com abans, ja no serà possible. Però, en aquests primers dies de l’estiu, treure’s la mascareta al carrer ja és un pas fonamental pel simbolisme que transmet. L’hem interpretat bé aquest moment: representa –pot representar– l’inici de la fi de la pandèmia. Un inici d’una fi que, potser, com a crisi, tindrà un caràcter circular. Els economistes –els grans tautòlegs– parlen que som ja al final de l’inici de la crisi i que anem a les palpentes. L’influent Michel Houellebecq fa un any ens digué en una carta: “Nous ne nous réveillerons pas, après le confinament, dans un nouveau monde; ce serà le même, en un peu pire” i el filòsof Slavoj Zizek no es cansa de repetir que “no hi haurà cap retorn a la normalitat”. Entre poc i massa, però avui no sé –i ningú no ho sap– on és el punt d’equilibri.

De moment vaig pel carrer sense mascareta. Ja no se m’entelen les ulleres, no em passa desapercebut l’olor del forn i de l’estiu, conec les persones que em saluden abans de tenir-les a un pas del nas, no em cal repetir les coses ni escoltar-les tres vegades per entendre’s... Això sí, ara em torno a rentar la cara i afaitar cada matí abans d’anar a buscar els diaris. A l’hivern fou una sortida ràpida i molt pràctica.

Venint dels clàssics com vinc –més ben dit, encara hi soc– la mascareta em feia de prósopon, la màscara que duien davant la cara els actors del teatre grec i que, en llatí, va dur a la paraula persona. Un mot grec que va tenir molt pes en la teologia dels primers concilis de l’Església i també en la meva joventut. Avui –crec– el nus i el nexe entre persona i màscara ens singularitza encara en el gran teatre del món.

I tal vegada ara, quan les orelles vagin quedant lliures d’aguantar i cenyir les mascaretes, seria bo i convenient que les tornéssim a fer servir per escoltar-nos els uns als altres. És una pràctica i un hàbit que sol tenir molt d’èxit en tota situació i eventualitat, especialment en política, ja que, a més d’escoltar-nos, si ens traiem les mascaretes se’ns veuen ja les intencions.

Molt bon estiu!