Dia internacional de la treballadora i el treballador públic

Fa un parell de dies, el 27 de juny, vam celebrar el Dia internacional del treballador públic. Des del Govern hem aprofitat aquesta data per agrair la tasca que duen a terme les treballadores i els treballadors públics del nostre país, un servei que té una incidència directa en el nostre dia a dia i que cal posar en valor.

La pandèmia ha evidenciat la importància de la gestió pública i de les seves institucions a tot el món. L’Estat ha demostrat que sempre hi és i, en aquest cas, la societat ho ha pogut comprovar. La ciutadania ha estat seguint amb interès les decisions de les diferents institucions, entenent que a tots ens corresponia actuar amb coherència i de forma conjunta, tant des del sector públic com des del privat, fent front a la situació plena d’excepcionalitats i d’incerteses en què hem estat immersos durant més d’un any i que esperem que vagi revertint progressivament.

A Andorra no ha estat diferent. La disponibilitat de les treballadores i els treballadors públics en tots els seus serveis ha estat exemplar. El reconeixement global al món sanitari és inqüestionable. Han estat ells, els que ens han acollit i cuidat i que s’han mantingut al costat dels nostres éssers estimats quan ningú més es podia apropar. Els aplaudiments i agraïments sempre s’han quedat curts per a un col·lectiu que ho ha donat tot, fins i tot a costa de la seva pròpia salut.

En la resta dels serveis públics també s’han fet esforços ingents durant l’últim any. A l’Administració general, els representants sindicals es van posar a disposició del Govern per tot el que fos necessari des del primer minut. Amb ells vam acordar mesures de contenció econòmica sense sacrificar l’atenció i els serveis que s’ofereixen a la ciutadania.

D’acord amb els representants sindicals, es va decretar que totes les funcionàries i funcionaris i treballadores i treballadors públics podrien ser requerits a fer feines no vinculades al seu lloc de treball. Que les hores extres es recuperarien en el temps sense increment, i a futur, quan les circumstàncies milloressin. En aquells serveis en què es van enviar a casa els seus integrants, alguns van quedar en reserva per substituir aquells que es confinaven i els que no van anar a altres serveis, se’ls van aplicar les mateixes mesures que al sector privat, establint hores a recuperar a futur, pèrdua salarial o renunciant a dies de vacances.

S’han reconduït horaris i torns per estalviar en guàrdies i dietes, es van suspendre totes les formacions, s’han treballat mesures d’ordinació cedint treballadores i treballadors durant mesos a les oficines Covid, al 188 i a altres departaments amb necessitats més immediates i, amb l’excepció de l’oficina Covid, es va aturar la cobertura de places previstes si no eren estrictament necessàries. En molts departaments, quan es va requerir, es van fer jornades maratonianes durant moltes setmanes, a vegades amb persones confinades. Com ha passat arreu, algunes persones que van contraure la Covid es van infectar complint la seva feina, hem hagut de lamentar ingressos i alguna defunció. Vull tenir un record per a totes elles i tots ells i traslladar-los el meu agraïment.

La pandèmia ens ha mostrat que junts podem fer grans coses, i si n’hem de treure alguna cosa bona és visibilitzar la tasca de totes les persones que en aquest context han tret el millor d’elles mateixes. Enguany, té més sentit que mai celebrar el Dia internacional del treballador públic i agrair la seva vocació de servei.

Com a exministra de Funció Pública que ho ha viscut en primera persona, els puc assegurar que sense el compromís i la dedicació que han mostrat les treballadores i treballadors del sector públic del nostre país no s’hauria pogut atendre la població de manera tan individual i acurada i aconseguir la resposta que s’ha donat a la ciutadania en les circumstàncies més excepcionals que ha tingut Andorra en molts anys. Moltes gràcies a tots!

* Judith Pallarés, Ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat