Castells

Molts dels que tenim fills abordem l’etapa de l’educació amb molt respecte i preocupació, sabedors de la importància que té fer-ho correctament i de la sort que tenim de viure on vivim. Sens dubte del que siguem capaços de transmetre’ls mentre són petits, i quan van creixent, dependrà la base sobre la qual hauran de construir els castells del seu futur. Del que siguem capaços de fer permeable dependrà que aquests castells siguin sòlids o volubles. D’aquí la importància de pares, família i educadors. Més enllà del que diem als petits, ells observen el que fem, com ens comportem amb els altres i l’essència de les nostres conviccions. No en va els fills són el reflex del que veuen. Les formes, el llenguatge i fins i tot les aficions tenen freqüentment molt a veure amb la família. Evidentment que després entraran en la seva formació i educació altres factors incontrolables, encara que ens faci ràbia als pares. D’aquí la importància d’establir unes bases comunes d’educació, de saber esperonar l’autoestima i el respecte als altres… de parlar-los de bondat, mediació, ajuda i orgull ben entès. De fer homes i dones que mirin les ànimes i que siguin abanderats dels drets i llibertats. Homes i dones que persegueixin somnis i no destrueixin il·lusions. De més enllà de virtuosos especialistes en mil extraescolars construir persones dialogants, empàtiques i emprenedores. Tot això amb la relativització de la superficialitat, desterrant odis i ensenyant a créixer forts però dúctils, adaptables i assertius. Se’ns gira feina i ho sabem.