Creat:

Actualitzat:

Notícies de Juan Carlos Izpisua, Pierre Savatier i Irène Aksoy sobre biotecnologia, llegides a la premsa, m’han tornat a fer presents les últimes xerrades amb l’Òscar Ribas quan posava per escrit les seves Memòries, especialment aquelles 75 pàgines finals de pensament personal i filosòfic, de Després de la política, que ens ha deixat com a “visualització negativa” del nostre futur. Les va escriure “en les estones de pessimisme” a fi d’obrir-nos els ulls i de no menysprear ni trivialitzar –com diu– la recerca del sentit de la vida en la història del demà. Una gran pregunta i qüestió fou per a ell la relació de la ciència i l’ètica. Textualment escriu: “L’home postmodern justifica les seves accions davant la ciència i no en la moral; allò que la ciència diu que és útil, és legítim, en lloc del principi contrari: allò que no és èticament legítim, no ha de ser útil.” L’Òscar creia que “les tècniques biològiques propicien l’oportunitat per enderrocar l’última barrera de l’ètica i la moral i obrir un horitzó incert per a la mateixa humanitat tal com avui la coneixem”. Aquesta fou també la reflexió del Copríncep Vives en el sopar de la Trobada Empresarial Iberoamericana quan afirmà que l’Agenda 2030 era, en el fons, un programa humanista i demanava atenció sobre “la importancia de una profunda reflexión ética ante los métodos de investigación científica, por ejemplo con embriones”. Paraules que van aixecar polseguera en aquells dies del dit i la lluna, quan la mateixa comunitat científica afirmava que no s’ha de fer tot allò que la ciència permet realitzar. L’homo Deus, en deia també l’Òscar, copiant Yuval Noah Harari.

I, aprofitant ara l’ocasió, em permeto recordar al Govern que s’adhereixi al Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina: Conveni europeu sobre drets humans i biomedicina (Oviedo, 04/04/1997) i als protocols sobre clonatge reproductiu i sobre recerca biomèdica, com a marc adient per al desplegament normatiu en bioètica per al nostre país. El Comitè de Bioètica ho demanà l’any 2014 i, l’any següent, el Consell General per unanimitat va encomanar al Govern que ho fes. Fem-ho ja.

tracking