x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

Biologia i ètica

Actualitzada 16/06/2021 a les 06:23
Notícies de Juan Carlos Izpisua, Pierre Savatier i Irène Aksoy sobre biotecnologia, llegides a la premsa, m’han tornat a fer presents les últimes xerrades amb l’Òscar Ribas quan posava per escrit les seves Memòries, especialment aquelles 75 pàgines finals de pensament personal i filosòfic, de Després de la política, que ens ha deixat com a “visualització negativa” del nostre futur. Les va escriure “en les estones de pessimisme” a fi d’obrir-nos els ulls i de no menysprear ni trivialitzar –com diu– la recerca del sentit de la vida en la història del demà. Una gran pregunta i qüestió fou per a ell la relació de la ciència i l’ètica. Textualment escriu: “L’home postmodern justifica les seves accions davant la ciència i no en la moral; allò que la ciència diu que és útil, és legítim, en lloc del principi contrari: allò que no és èticament legítim, no ha de ser útil.” L’Òscar creia que “les tècniques biològiques propicien l’oportunitat per enderrocar l’última barrera de l’ètica i la moral i obrir un horitzó incert per a la mateixa humanitat tal com avui la coneixem”. Aquesta fou també la reflexió del Copríncep Vives en el sopar de la Trobada Empresarial Iberoamericana quan afirmà que l’Agenda 2030 era, en el fons, un programa humanista i demanava atenció sobre “la importancia de una profunda reflexión ética ante los métodos de investigación científica, por ejemplo con embriones”. Paraules que van aixecar polseguera en aquells dies del dit i la lluna, quan la mateixa comunitat científica afirmava que no s’ha de fer tot allò que la ciència permet realitzar. L’homo Deus, en deia també l’Òscar, copiant Yuval Noah Harari.

I, aprofitant ara l’ocasió, em permeto recordar al Govern que s’adhereixi al Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina: Conveni europeu sobre drets humans i biomedicina (Oviedo, 04/04/1997) i als protocols sobre clonatge reproductiu i sobre recerca biomèdica, com a marc adient per al desplegament normatiu en bioètica per al nostre país. El Comitè de Bioètica ho demanà l’any 2014 i, l’any següent, el Consell General per unanimitat va encomanar al Govern que ho fes. Fem-ho ja.
  • #5 Anfor
    (16/06/21 23:43)

    Falta publicar el comentari quatre, tanmateix..... ?

    Respondre
  • #4 Anfor
    (16/06/21 20:53)

    Jà contínues amb la lletania, ara barrejant.hi l'Oscar, estàs a punt d'herniar.te amb aquesta mena de teologia que vol piconar tot el que no sigui DOGMA, l'edad mitjana ja és lluny el tren ha passat, és permés baixar.se del nubol de franc! he?

    Respondre
  • #3 Ciencia i psicopatía
    (16/06/21 20:50)

    Per desgràcia, l'intocable I indiscutible "ciencia" s'assembla cada cop més a la psicopatía.

    Respondre
  • #2 'Homo cíborg'. Ética i moral d'Òscar Ribas
    (16/06/21 19:00)

    L'assaig 'Homo cíborg. Ètica i moral d'Òscar Ribas publicat durant en dos dies durant el mes de desembre del 2019 és també altament recomanable rellegir. De fet, tots els seus assaigs, articles i llibres o són de llegir i rellegir. Dubto i molt que copiés Yuval Noah tot i no dubtar que llegís el seu llibre quan es va publicar el 2016.

    Respondre
  • #1 Humanae vitae
    (16/06/21 07:24)

    El transhumanisme biotecnològic desvincula l'ànima i l'esperit de el cos, convertint a l'ésser humà en un individu canviant la naturalesa humana i manipulant la nostra dotació biològica-antropològica mitjançant l'enginyeria genètica, nanotecnològica i la intel·ligència artificial. Personalment considero que és contra natura, sobretot perquè es basa en una ideología eugenística, on uns pocs sobreviuen i la resta està condemnat a una mort prematura.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts