x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

Identitat i nacionalitat

Actualitzada 15/06/2021 a les 06:28
Les dades del departament d’Estadística sobre l’obtenció i adquisició de la nacionalitat andorrana desperten l’interès dels mitjans de comunicació. L’any 2020 es van atorgar 141 nacionalitats a residents estrangers, la majoria per temps d’estada (107) i una part per matrimoni (25); aquest volum de noves nacionalitats representa tan sols el 30% de les atorgades l’any 2002. Esbrinar les causes per entendre la davallada en l’adquisició de la nacionalitat andorrana entre els estrangers ens endinsa en l’àmbit de les percepcions que mouen els individus a optar per una nacionalitat alternativa a la d’origen.

Malgrat les diferents postures polítiques sobre aquest tema, tothom és conscient que la renúncia a la nacionalitat d’origen i els vint anys de residència són dos obstacles que minven l’interès per esdevenir andorrà. L’examen de nacionalitat no és l’escull principal per accedir; a tall d’exemple, la prova de coneixements constitucionals i socioculturals per esdevenir espanyol és força més difícil. La renúncia genera dubtes identitaris, els vint anys de residència representen la meitat de la vida activa d’un adult i esdevenir andorrà ja no atorga privilegis. El segle passat, ser andorrà es percebia entre els estrangers residents com un avantatge reservat a una minoria que ostentava el control de la vida econòmica del país; obtenir el passaport de ple dret facilitava l’accés a un món reservat a un grup elitista. Fins i tot, els passaports atorgats a la primera generació nascuda al país limitaven la plena ciutadania.

Després de la Constitució, les lleis de nacionalitat garanteixen la participació política, però no un lloc preferent en el món laboral. Aquesta és la percepció que ha fet baixar les motivacions per adquirir una nacionalitat que exigeix renunciar a una altra, com l’espanyola o la francesa, que permeten treballar en qualsevol país de la UE. A Andorra tenim dos fenòmens que dificulten la integració: l’elevada rotació en el mercat laboral i que una part dels que van a estudiar a fora no tornen i poden recuperar una nacionalitat perduda en el calaix dels records familiars o bé accedir a la nacionalitat del nou país que els acull. Si es vol engrescar a adquirir la nacionalitat andorrana, s’ha de canviar la legislació i facilitar la integració.
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts