Les dades del departament d’Estadística sobre l’obtenció i adquisició de la nacionalitat andorrana desperten l’interès dels mitjans de comunicació. L’any 2020 es van atorgar 141 nacionalitats a residents estrangers, la majoria per temps d’estada (107) i una part per matrimoni (25); aquest volum de noves nacionalitats representa tan sols el 30% de les atorgades l’any 2002. Esbrinar les causes per entendre la davallada en l’adquisició de la nacionalitat andorrana entre els estrangers ens endinsa en l’àmbit de les percepcions que mouen els individus a optar per una nacionalitat alternativa a la d’origen.
Malgrat les diferents postures polítiques sobre aquest tema, tothom és conscient que la renúncia a la nacionalitat d’origen i els vint anys de residència són dos obstacles que minven l’interès per esdevenir andorrà. L’examen de nacionalitat no és l’escull principal per accedir; a tall d’exemple, la prova de coneixements constitucionals i socioculturals per esdevenir espanyol és força més difícil. La renúncia genera dubtes identitaris, els vint anys de residència representen la meitat de la vida activa d’un adult i esdevenir andorrà ja no atorga privilegis. El segle passat, ser andorrà es percebia entre els estrangers residents com un avantatge reservat a una minoria que ostentava el control de la vida econòmica del país; obtenir el passaport de ple dret facilitava l’accés a un món reservat a un grup elitista. Fins i tot, els passaports atorgats a la primera generació nascuda al país limitaven la plena ciutadania.
Després de la Constitució, les lleis de nacionalitat garanteixen la participació política, però no un lloc preferent en el món laboral. Aquesta és la percepció que ha fet baixar les motivacions per adquirir una nacionalitat que exigeix renunciar a una altra, com l’espanyola o la francesa, que permeten treballar en qualsevol país de la UE. A Andorra tenim dos fenòmens que dificulten la integració: l’elevada rotació en el mercat laboral i que una part dels que van a estudiar a fora no tornen i poden recuperar una nacionalitat perduda en el calaix dels records familiars o bé accedir a la nacionalitat del nou país que els acull. Si es vol engrescar a adquirir la nacionalitat andorrana, s’ha de canviar la legislació i facilitar la integració.
Amb 45 anys o mes perque serveix ser andorrà, si ets un treballador??? als 65 anys hauras de marxa altre cop per poder viure amb una mica de dignitat, amb les pensions que tenim aqui o paguem els rebuts o menjem.
RespondreAmb 25 anys, encara et faries Andorrà, pero amb 45 que has tingut tota la vida la sensació de esser un ciutadà de segona, sense Votar ni a un trist comu, sense veu ni vot en lloc, aixo si, has de pagar com el mes andorrà….
Al final has passat 20 anys sent : el “andorrano” al teu pais, y aqui un “charnego”, “porroncho” o “gavatcho” no ets sents ni d aqui ni d alli.