No podem seguir aquesta tendència alcista en el preu de la vivenda a Andorra si volem mantenir els equilibris que han fet gran el país. Els indicadors són clars i és una de les principals preocupacions de la societat i un factor de convivència que pot acabar trencant la sostenibilitat. Estem convertint el nostre model de país en elitista i inassequible amb el perill de tornar a un model de classes molt distants i separades. Mentre a molts llocs està baixant, a Andorra el preu del lloguer segueix a l’alça imparable, provocant que moltes famílies hagin de buscar alternatives lluny del centre o fora de les fronteres.
La compra també és inassequible ja que l’interès que desperta el país als inversors, afegit a les limitacions del terreny, fan incrementar el preu convertint-ho per la majoria d’habitants en un suplici. Les promocions de luxe afloren per tot el territori diversificant l’oferta però només per a uns quants adinerats i majoritàriament forans. En un país com el nostre cal donar sortida a aquesta demanda d’alt estànding però també accés a habitatge a la resta de classes socials sense convertir la recerca de pis en una odissea. Les polítiques a fer en el lliure mercat són complicades però de ben segur que hem de ser capaços de buscar solucions entre tots els sectors implicats per continuar tenint el país segur, unit i sostenible fruit de l’esforç de tots sense distincions ni divisions classistes. No per ser obvi hem de renunciar a debatre-ho.