Infants

Estic tipa de tardes plujoses, de paraigua oblidat a les golfes de l’armari i d’humitat als porus del record. Dies enrere, avorrida d’aigua, embadalida mirant si el sol treia el cap per sobre dels miralls de la façana del comú d’Encamp taral·lejava velles melodies: “...recordo quan vas arribar, amb el misteri dels senzills...”, “Aigo, vos demanam, aigo, i vós, Senyor, mos dau vent...”, “...digues-li que sento dolça melangia...”, “El món està ben girat! Va remugant la padrina a un seguici de gallines que veuen ploure panís.” Però plou sobre mullat i la meva taral·la es barreja amb un repàs gens misteriós de precs no escoltats, però melangiosos, que contradiuen la padrina i diuen que el món continua rodant sense haver après gaire res.

Mentre l’Estat espanyol encara mira cap a una altra banda pels crims del franquisme, jo recordo que l’oncle Josep Carol Roure, de la quinta del Biberó, va morir a Vivel del Río i que l’oncle avi Joan Carol i Vilaret va ser afusellat a la paret del cementiri de Girona just acabada la Guerra Civil. I m’esgarrifo perquè les gotes de pluja que riellen pels vidres se’m transformen en llàgrimes galtes avall en memòria de tots els innocents: els de la Guerra Civil espa­nyola, els de les guerres mundials, els de l’holocaust nazi, els d’Israel i Palestina, els de la crisi de Colòmbia, els del poble rohingya, els engolits per una mar que el mal anomenat primer món s’ha pensat que és seva, els de l’Afganistan, els del Iemen, els d’Etiòpia, els de Líbia, els de Burkina Faso, els del Camerun, els del Sahel, els de Síria, els del Sàhara... I, en el meu plor, el record més punyent és per als infants.

I les cançons continuen sonant en cada bri de pluja: “...miren enlloc perquè venen d’enlloc i enlloc veuen el seu destí”, “Què volen aquesta gent que truquen de matinada?” “Amb aquesta pinta de metec, de jueu errant, de pastor grec”... I mentre el cel s’esgargamella amb trons i llamps i el sol malda per sortir, canto amb la veu esqueixada pel plor de més de dos-cents infants indígenes enterrats en un internat del Canadà: “Disfresses de tempesta, ornament del color... les llàgrimes sonores i arteres i abundants, les armes de llur guerra civil contra els gegants... Infants.”