Creat:

Actualitzat:

La crisi pandèmica ens ha portat a reflexionar de nous objectius necessaris al nostre país, les autoritats són ara més valentes que mai per realitzar canvis perduts durant dècades en els calaixos ministerials.

La necessitat d’una nova via d’entrada al país és un clar exemple. En l’actualitat depenem del pas fronterer francès, amb accessos deficients, tallades freqüents per grans nevades, esllavissaments, o protestes dels Gilets jaunes. El pas fronterer espanyol és deficient amb clars exemples com mantenir un carril d’accés exclusivament per a camions el cap de setmana, o el de dedicar un carril de sortida exclusiu per a declarants envaït ara per plantes rodant pròpies de l’oest americà. La versió més esperpèntica la podem viure des de fa dies en trobar-nos un carril de pujada tancat per unes rajoles que ja triguen a canviar. Val a dir que la proliferació de semàfors a la par­ròquia del sud no ajuda al flux de vehicles.

La reflexió és evident, necessitem nous bypass al nostre estrangulat país. L’esforç de la Cambra de Comerç en estudis d’un nou aeroport és d’agrair, però clarament forçat en un país orogràficament hostil, si més no, aquests estudis ens han aportat inputs positius. Un d’ells és la necessitat d’accés des del mateix aeroport a una zona de trànsit duaner, aquesta permetria als viatgers entrar en trànsit al mateix aeroport andorrà sense haver de passar per múltiples duanes, una demanda necessària perquè grans marques de luxe s’instal·lin definitivament a Andorra. Ara bé, aquesta zona de trànsit també la podríem aconseguir amb un heliport internacional lligat directament als aeroports veïns de Barcelona, Tolosa o Perpinyà, i així arribar paquets de viatge de vol d’avió més helicòpter directes sense sortir de la confortable zona de trànsit de viatgers, una opció d’entrada de la qual sortosament aviat sentirem a parlar amb una ubicació heliportuària que esperem ara sí que sigui defini­tiva.

tracking