x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Pixar fora de test

Actualitzada 27/05/2021 a les 06:13
Al pa se li’n deia pa i al vi se li’n deia vi. Cada caseta tenia un hortet amb “faves i pèsols, i julivert”, tot i que moltes nenes no sabíem amb quina mena de salsa calia regar-lo. A l’hortet, també s’hi incloïa algun préssec de vinya, alguna parra de moscatell, un nesprer, un llimoner i un jardinet amb roses, algun lliri, clavells de poeta i alguna xeringuilla. Amb l’aixada, l’avi feia encarrilar l’aigua per les regues, però sempre havia de vigilar si el terra era massa humit perquè jo ja m’hi havia fet el pipí pertinent i no feia gaire que m’havia apujat les calces. Encara sembla que el senti: “Marranassa!” Coi, hauria estat marrana si m’hagués pixat a les calces!

Però ens en vam anar a viure en pisets. Al nostre hort interior només hi van quedar moltes faves, força pebrots, algun tomàquet, quatre patates i, és clar, la flor de l’englantina. Al pa se li’n deia Bimbo i el vi ja no servia per a curar els genolls pelats ni per a omplir porrons, sinó que, dins un pobre vas Duralex comprat a Andorra, feia companyia a una mena d’aigua que, com que ens feia pessigolles al nas, anomenàvem “graciosa”. No hi havia vells i les persones de “la tercera edat” van passar a explicar històries de guerra, a ocupar els bancs del si no fos i a entretenir-se mirant les obres. Ningú no pixava a l’hort: fins i tot vam oblidar Can Felip i tothom feia les seves necessitats als vàters de cal senyor Roca i es netejava allò que no sona amb un elefant que tan aviat t’encetava el cul com et setinava la pell. Els nens van passar a fer-se el pipí a sobre en una mena de bolquers anomenats de plexiglàs (bàsicament eren “per si pix”) o a canviar l’oli de les olives d’amagat (recordo un nen a qui la mare havia ensenyat a dir miccionar en comptes de pixar quan havia d’anar al lavabo i ell, pobra criatura innocent, un dia va i me li engalta, amb la casa plena de convidats: “Mare, vaig a miccionar i, de passada, cagaré”).

I cada vegada de mal en pitjor. Com que no tenim hort, diem naps quan volem dir cols, sempre traiem faves d’olla, confonem les trumfes amb els trumfos, les bledes amb els raves i les carrotes amb en Bugs Bunny. La fruita ja no té gust i les flors no fan olor. I que en som, de feliços!
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts