La tribuna

Carroi

La casa de la meva infància estava allà on començava l’Andorra inexplorada

Creat:

Actualitzat:

La casa de la meva infància estava al carrer de la Creu Grossa, allà on començava, quasi quasi, l’Andorra inexplorada. On s’hi va construir l’hotel Sasplugas hi havia una bassa on hi agafàvem culleretes. Més amunt, la munta­nyeta, i a l’esquerra el rec que per a nosaltres no era el rec del Solà, sinó una Amazònia amb aigües per explorar fins a la connexió amb el riu.

A partir del rec començaven les dificultats. Nosaltres anomenàvem roc de les Bruixes la llengua de rocs que es perdia més amunt. Hi havia camins difícils, coves on hi imaginàvem vestigis del passat, algun petit prat de conreu, ja abandonat, però construït amb molt d’esforç… Pujaves amunt i el territori esdevenia cada vegada més inexpugnable. Miràvem en direcció els pics de Carroi i Enclar, dos cims que sempre estaven lluny, molt lluny.

Una vegada vam passar la primera barrera de roques i vam anar a parar a un lloc ocult on hi vam trobar una cabanya abandonada, on segur que s’hi havia amagat gent fugint de ves a saber què. Feia molt de temps que no hi havia viscut ningú; hi havia una paella cremada i alguns estris antics… Després la munta­nya seguia enfilant-se; Carroi seguia essent llunyà i inexpugnable.

Mai, en l’àmbit personal, he estat en contra del desenvolupament turístic del país. Coses que en el seu moment em van semblar bé potser ara no les subscriuria; però el que tinc molt clar és que el telefèric de Carroi entra en una dimensió desconeguda quant a fer malbé el més preuat que tenim, i que es perdrà un dels llocs més salvatges d’Andor­ra, a tocar de la capital, i cap a Sispony, per l’altre vessant de la muntanya.

Sobre Carroi s’ha escrit molt, però no sembla que les persones que no creiem en el projecte tinguem gaire a fer. El concurs està a la cantonada i el telefèric no gaire lluny. Haver fet una consulta als andorrans hauria estat una bona idea… però en aquest cas sembla que l’opinió popular no compta gaire. L’obra em recorda una de les altres grans cantades d’aquest país: el telecadira de Creussans.

Carroi tindrà èxit, segur. Milers de turistes gaudiran d’una vista fantàstica. I la connexió amb Pal serà una passada. Els comuns ingressaran diners, però, a quin preu?

Si tenen algun dubte sobre l’impacte a l’entorn, busquin l’article Si em parlen de Carroi, publicat al Diari d’Andorra el 29 de febrer d’enguany, signat per Lluís Sanvicente. No es tracta sols del telefèric, sinó de tot el que comporta.

I, per acabar, el vídeo de YouTube sobre el telefèric penjat pel comú el 24 de març té 137 visites. Encara menys que les de l’aeroport. Tota una premonició sobre l’interès que desperta entre els andorrans.

tracking