'La poltrona di ginepro'

Les dues tribunes escrites aquest mes de maig em donen terreny per endinsar-me en la tercera. Si la setmana passada parlava de la capacitat d’entendre diverses llengües i fer un esforç per llegir-les, l’anterior ho feia de Mauro Morandi, l’home que va viure durant trenta anys en solitud a l’illa de Budelli.

Després de publicar la tribuna sobre Mauro Morandi L’illa solitària em va cridar l’atenció un comentari a l’edició digital del Diari, signat per Eva, que deia textualment: “Bon dia, us recomano llegir el llibre del Sr. Mauro Morandi La poltrona di ginepro, autobiogràfic i molt tendre. Crec que no està traduït de l’italià, però s’entén molt bé. Una gran persona.”

Vaig contestar que el demanaria i així ho vaig fer. Una consulta a la xarxa em va permetre trobar el llibre i veure que efectivament sols estava publicat en italià. Tot i així vaig clicar per veure una introducció i se’m va obrir la primera pàgina, de la qual reprodueixo les primeres frases:

“Sono le sei, dalla piccola finestrella della mia camera comincia a penetrare la prima luce del mattino. Apro un occhio, poi un altro. Non c’è fretta, in questa isola il tempo scorre a una velocità differente rispetto al resto del mondo. Comincio a percepire i primi suoni, i primi rumori. Gli ultimi insetti della notte, le due galline che cominciano a muoversi, le sento camminare in tondo lungo l’aia, becchettare sul terreno arido. Poi uno stridio acuto e prolungato mi fa capire che i gabbiani stanno cominciando ad agitarsi, ormai il sole deve aver superato la linea dell’orizzonte.”

Ostres! Tampoc és tan difícil! Vaig demanar-lo per Amazon i l’endemà ja l’havia rebut.

Comentari al marge: una de les poques coses bones que té comprar llibres a Amazon és la immediatesa d’una compra. Així que si la tribuna va ser publicada dimarts, dimecres a les dotze ja tenia el llibre a les meves mans.

Prefereixo anar a la llibreria del costat de casa o a una cadena de la ciutat, cert; però de vegades Amazon resulta útil.

Dues setmanes després d’haver-lo rebut puc afirmar que llegir decentment un llibre en italià es pot fer sense gaires problemes. Encara no l’he acabat; em queden sols unes quantes pàgines. L’Eva tenia raó, el llibre paga la pena i a més m’ha obert la porta a una experiència que segur que repetiré algun altre cop. Experiència que, per altra banda, també em connecta amb el que explicava l’altre dia: totes les llengües romàniques s’assemblen i es pot fer un esforç per llegir-les.