Quant costarà la broma?

És la pregunta amb majúscules, la que esgota les potencialitats investigadores del periodisme, la que satisfà tota la necessitat d’informació de la ciutadania, la que ens habilita a qüestionar qualsevol actuació pública –sigui quina sigui, costi el que costi– pel seu cost –perquè com que tot costa diners, com que tot el que superi un salari mínim és excessiu, com que els diners desembutxacats són de tots…–: quant costarà la broma? Massa.

Qui s’aturi al paràgraf anterior es pensarà que defenso els vells temps en què no sabíem quant costava res o que ves a saber què hi guanyo amb l’opacitat, però el sentit era un altre, el sentit era recordar, ras i curt, que la transparència no era això. Que sí, que destacar al titular dia rere dia que allò ens costarà 112.546 euros o 2,8 milions d’euros està molt bé, ens fa semblar més crítics, més punyents, més quart poder, més desemmascaradors de tot el que es cou entre els bastidors de la política, però no, la transparència no és això, i com que els titulars són curts i si parlem de costos ja no ens hi cap res més, destacar per sobre de tota la resta el cost de les coses potser fa més nosa que servei. Perquè sembla que amb això ja n’hi hagi prou per qualificar i valorar una actuació pública. I no. Perquè abans del quant, com a mínim hi ha d’anar el perquè. Perquè 600 euros destinats a una cosa inútil són molts, moltíssims, i 200 de malversats són absolutament inadmissibles, mentre que diversos milions destinats a una cosa necessària i per a la qual no hi ha alternativa em semblaran poc qüestionables, fins i tot encara que s’ataqui amb l’omnipresent “amb la que està caient”. Si volem ser crítics, investiguem i preguntem-nos sobre els perquès (cal?, cal ara?) i apostem d’una vegada per fer avaluació de polítiques (s’ha aconseguit el que s’esperava?, en quina mesura?, hi ha hagut efectes secundaris?). Saber quant costa cada decisió pública està molt bé i és necessari, però no ni com a element únic ni com a element estrella, sinó com a part d’una informació completa sobre què ens pot aportar aquella actuació; si és l’única dada destacada, en canvi, el resultat és contraproduent, més benzina per a la desafecció i el populisme antipolític, però tant hi fa, perquè després no ens preguntarem mai pels orígens del foc.