x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

La muntanya és com el canari de la mina

Actualitzada 04/05/2021 a les 06:20
A les mines de carbó, durant els segles XIX i XX, els miners baixaven amb una gàbia on hi havia un canari per detectar l’acumulació de grisú, un gas tòxic format per metà i diòxid de carboni que explotava amb facilitat. Quan el canari deixava de cantar –moria asfixiat– tothom sabia que hi havia perill i calia fugir. Els canaris són sensibles a la concentració de determinats gasos i actuen de bioindicadors de l’estat del medi natural. Molts experts en el camp del canvi climàtic afirmen que les muntanyes són més sensibles a l’augment de les temperatures que les platges i que els destins de muntanya patiran més que els de sol i platja. D’aquest punt de vista, les muntanyes són com el canari de la mina que detecta el gas.

Els climatòlegs han arribat a la conclusió que l’augment de temperatures al Pirineu, entre els anys 1950-2014, ha estat de 0,23ºC per dècada; s’ha reduït el nombre de dies freds i el de dies amb nevades; simultàniament sovintegen els canvis bruscos de temperatura, dins de la mateixa estació. En aquest país, gairebé tothom recorda que en ple hivern les nevades eren abundants i més freqüents. A tall d’exemple, les fotografies de F. Peig, que es poden consultar als Arxius Nacionals en línia, mostren com les grans nevades de mitjan segle passat aturaven el temps a la part alta de l’avinguda Meritxell. La neu, fins i tot, condicionava les normes de construcció, tant de l’arquitectura tradicional com de la posterior, que van regir molts anys: els teulats havien de ser inclinats per alliberar, amb facilitat, la sobrecàrrega de neu. També les fotografies familiars, de tota una generació, especialment quan els protagonistes eren infants, tenien com a escenari espais nevats amb trineus i esquiadors. Ara és més difícil trobar aquests decorats naturals, ja que la majoria han sucumbit al ciment.

Les nevades d’abans van passar al racó de la memòria, anècdota que s’explica als més joves. Durant un temps, es va creure que el mateix microclima que generava el nucli urbà contribuïa als canvis en el règim de precipitacions en forma de neu i que no calia anar més lluny per trobar una explicació. Avui, som conscients que els impactes del canvi climàtic són globals i afecten també a escala regional i que les muntanyes són els canaris de les mines.
  • #1 Lau
    (04/05/21 09:28)

    I que fan els nostres polítics i empresaris? Farcir la muntanya de cables, ginys i trasnformar el paisatge. Visions a curt termini que només afavoreixen a uns pocs inversors. Poden ser conscients del que realment està passant i no fer només polítiques per sortir rubricant un conveni i estar guapos a la foto.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts