La tribuna

El vot de les persones amb discapacitat

Animem els poders públics a arreglar la ‘patinada’ i complir amb la promesa

Creat:

Actualitzat:

No entrarem en qui, per què, etc. El cert és que una modificació pel que fa al dret a vot de les persones amb discapacitat que s’albirava lògica en la seva aprovació en el Consell General no fou així. Deu ser, pensem, que és més important la política que els drets i la dignitat de les persones. De totes les persones. De fet ni nosaltres mateixos ens creiem el que acabem d’escriure, malgrat que sentint la sessió del Consell, fa que la nostra creença esdevingui errònia. No es va aprovar i ja està. En castellà: “punto pelota”.

Que aquesta modificació era d’obligat compliment per als poders públics de l’Estat no tan sols era una obligació emanada del Conveni de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat fet a Nova York el 13 de desembre del 2006 (CDPD), signat per Andorra el 27 d’abril del 2007, ratificat pel Consell General el 10 d’octubre del 2013 i entrat en vigor el 10 d’abril del 2014 (set anys entre signatura i entrada en vigor, not comment), sinó que a més la Disposició final sisena de la Llei 17/2017, de 30 de novembre del 2017, de mesures urgents per a l’aplicació del CDPD ja s’instava que es fes una modificació de la Llei electoral “que inclogui les mesures necessàries per garantir l’exercici del dret de sufragi en condicions d’igualtat per part de les persones amb discapacitat. Les mesures esmentades han de garantir que els procediments, les instal·lacions, els accessos i els materials electorals siguin adequats, accessibles i fàcils d’entendre, i també han de facilitar i protegir el dret d’emetre el vot en secret”.

En fi. Ni Conveni, ni Llei que el mateix Consell aprova, ni ara una modificació que com a mínim venia a pal·liar els terminis (que llarg s’ha fet) de sis mesos en els canvis de la Llei electoral han servit per complir allò al qual l’Estat està obligat.

No parlarem del tema de les mesures necessàries per a l’exercici de sufragi, car a bastament en van parlar els M.I. consellers generals, sinó més aviat de quelcom més important, que sota el nostre punt de vista és l’essència de tot plegat: la capacitat jurídica de les persones (art. 12) i el dret a la participació en la vida política i pública (art. 29).

Durant el mes de febrer d’enguany es va produir una notícia per la qual el Consell estava estudiant la modificació de la Llei electoral i es conservava el fet que les persones amb la capacitat judicial modificada no podrien tenir dret a vot (elegir i ser elegits). Lògicament aquelles persones que vam llegir allò vam posar el crit al cel, car s’anava en contra de la Convenció i la capacitat jurídica de les persones d’exercir els seus drets. Es va parlar amb consellers generals d’aquest tema i finalment en la proposició de llei que no es va aprovar dijous aquest impediment ja no hi era.

Per il·lustrar millor el que es diu, la Llei que malauradament encara està en vigor diu “3. No tenen dret de sufragi: b) Els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma, sempre que en aquesta es declari expressament la incapacitat per a l’exercici del dret de sufragi”.

Ens quedem igual. Les persones incapacitades no poden votar. Se les priva d’un dret fonamental. Si s’hagués aprovat la Llei de modificació, s’hauria solucionat quelcom que no estem complint.

Algú ens va comentar alguna vegada que una persona amb discapacitat (sigui jove, gran, jubilat o de qualsevol condició, car malauradament la discapacitat no té edat) potser no té la capacitat per discernir el seu sentit de vot i que pot ser manipulada, arribant a la conclusió que no hauria de votar i molt menys ser elegida (sufragi actiu i passiu).

Aquests plantejaments s’han de foragitar de l’ideari de la nostra societat i se’n van a norris quan l’Estat s’ha dotat dels instruments perquè les persones, totes les persones, amb els suports i ajustaments necessaris, tinguin i puguin exercir els drets reconeguts constitucionalment igual que la resta de ciutadans. Les persones amb discapacitat no som diferents de les altres persones.

La societat andorrana hem d’entendre que aquest canvi de paradigma que significa la CDPD ha de ser real i que la discapacitat es produeix per les barreres que la mateixa societat posem als ciutadans minvant la nostra dignitat i drets. Cal que ens ho creguem. Nosaltres formem part de la societat, ningú té dret a excloure’ns.

Animem els poders públics a arreglar aquesta patinada (per ser suaus) i que finalment es compleixi amb allò que ens vam comprometre com a societat. D’aquesta manera celebrem que quatre grups parlamentaris hagin entrat una modificació de la LQRER el mateix dia 30 d’abril, en el sentit que expressem en aquest escrit i que emana de la proposició de Llei que no es va aprovar. Estem segurs, ara sí, que el dret de sufragi de les persones amb discapacitat serà finalment reconegut al nostre Estat. I recordar que: res pels discapacitats sense els discapacitats.

* Jacint Risco Subirà, President de TRANA-Esclerosis Múltiple i Vocal de la FAAD

tracking