El perill és el virus, no la vacuna

Sembla que ja li tenim el peu al coll, al virus de la Covid. El constant augment dels inscrits al registre per vacunar-se és una bona notícia. Cal convidar a fer-ho a tots aquells que encara tenen dubtes sobre si vacunar-se o no. Primer, s’han d’escoltar les seves pors, abans de carregar-se de raons per convèncer-los. Ara bé, sempre quedaran aquells als quals ni les evidències, ni les raons, ni les proves més empíriques els faran canviar d'opinió. Potser perquè als humans ens agrada donar-nos la raó. Sovint, quan ens hem format una opinió, preferim cercar incansablement aquella falla que ens reafirmi el que pensem per tal d’evitar canviar de parer. Per exemple, aferrar-se que la vacuna d’AstraZeneca implica 1 possibilitat entre 1,7 milions de tenir una trombosi. ¿Què són onze trombosis entre 17 milions de vacunats? Amb aquest ínfim percentatge els antivacunes ja en tenen prou per dir que la vacuna és un perill. En realitat el perill és el virus, no la vacuna. Amb ells no val la pena entrar en un debat mèdic. Però sí que es pot conversar sobre el que representen altres possibilitats de patir un accident en el transcurs de les nostres vides. Per exemple, que és igual de probable que t’afecti la caiguda d'un meteorit. Sobre aquests incidents, que també són rars, una investigació universitària estatunidenca del 2014 va concloure que la probabilitat de morir per l’impacte d'un meteorit, asteroide o cometa és d’1 entre 1,6 milions. Aquesta dada és comparable a altres probabilitats: 1 entre 90 de morir en un accident automobilístic, 1 entre 250 de morir en un incendi, 1 entre 300.000 que et fulmini un llamp o 1 entre 8 milions que et mati un tauró. Hi ha altres coses quotidianes que també tenen una probabilitat molt baixa. Per exemple, que et toqui la loteria nacional espanyola. En el sorteig setmanal la probabilitat és d’1 entre 600.000 i en la de Nadal d’1 entre 100.000. La de la Quiniela és d’1 entre 5 milions. No pas per això deixem de jugar als jocs d’atzar ni de passejar per la muntanya, esquiar o anar en cotxe amunt i avall. Com ens recorda el National Geographic, la por que sentim els humans a patir l’atac d’una ossa és més gran que el risc real de resultar ferits o de morir. Això fa riure molt, perquè en la vida real és més probable que et mati una abella que una ossa.