Una cosa bàsica que s’aprèn amb l’experiència i amb l’anàlisi de l’entorn és que s’ha ser feliç per un valorant les petites coses i esborrant rancúnies i enveges del teu mapa mental. Buscar hobbies que et satisfacin i trobar moments, fora de l’estrès i la feina, sense dependències ni esclavatges sentimentals. No deixar que la foscor del teu entorn et contamini, que la teva felicitat estigui condicionada per les voluntats i capricis dels altres. Ser feliç amb tu mateix en soledat, si és necessari, sense absurdes submissions que t’alimenten la por i la inseguretat i t’immobilitzen. S’ha de fomentar mirar endavant sense girat-te ni lamentar les decisions que ja has pres ni martiritzar-te per les que no. A saltar, obrint les veles del paracaigudes, disposats a sentir el vent fort a la cara, els trons i la tempesta però també el sol i l’olor del mar. Tots fem mal, volent o sense, per inseguretat, desconeixement o desig, i a tots ens en fan i això no es excusa per tancar-nos a la cova emocional per por a sortir i a ser ferits. Perquè va de caure i aixecar-nos i a poder ser convertir-nos en millors persones. Dins la cova estem protegits arrecerats de sentiments i fletxes enverinades, però fora ens esperen motles coses bones, experiències, emocions, i també d’altres de perilloses i temeràries. Aquest és l’equilibri com el dels funàmbuls a la corda fluixa travessant ponts i penya-segats sens abaixar el cap, amb la mirada fixa en l’objectiu, amb un horitzó que ens permeti somiar noves aventures.
Doncs sí, s'ha de viure!
RespondreEn Victor Hugo ho va escriure meravellosament en el seu poema "Ceux qui vivent, ce sont ceux qui luttent":
"Car le plus lourd fardeau, c'est d'exister sans vivre."
Inspirant!