Creat:

Actualitzat:

Les polítiques neoliberals aplicades a Andorra es desmunten com un castell de cartes. Res no s’aguanta!

La política d’habitatge és un autèntic desgavell, degut a l’alt augment dels preus especulatius, agreujats per una manca urgent de vivenda de protecció oficial o anomenada d’una altra manera vivenda de tutela pública.

Des del 2008, les polítiques de DA (Demòcrates per Andorra) de contenció sense preveure un pla de recuperació de salaris i pensions han aconseguit empobrir la societat andorrana a uns nivells insostenibles.

I ara, casualment i malauradament, comencem amb la problemàtica de les pensions i la sostenibilitat de la CASS?

Com pot passar això en el país dels Ferrari, pisos a 500.000 euros i on en teoria s’estaquen els gossos amb llonganisses?

Andorra necessita un clar replantejament com a país i no posar pegats als temes salarials, d’habitatge, de la CASS, pensions...

Cal replantejar Andorra com a país que pugui tenir un futur i no com un negoci d’uns quants en detriment de l’interès general.

Cada cop més, la situació se’ns escapa de les mans, els reptes com a societat als quals el país ha de fer front són massa importants perquè no sigui tan senzill com es pretén convertir Andorra en societat anònima o limitada.

No podem continuar amb polítiques més pròpies d’un pollastre sense cap corrent a dreta i esquerra sense rumb.

No cal un pacte d’Estat sobre la CASS, ens cal un pacte d’Estat sobre Andorra com a model de país.

Pacte que englobi quins han de ser els salaris i pensions necessaris per poder viure a Andorra dignament, quins salaris i pensions necessitem per poder fer front a la cistella de la compra, a un habitatge digne, a poder pagar unes cotitzacions que garanteixin la sostenibilitat de la CASS.

Cal agafar el toro per les banyes, la resta és parlar del sexe dels àngels.

tracking