x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

El món des de l'aire

Volar una estona m’ha retrobat amb una part del meu ésser que m’agrada
Actualitzada 27/04/2021 a les 06:14
Des de fa molts anys m’he dedicat a publicar reportatges de viatges i a col·laborar en programes dedicats al món dels viatges i el turisme.

Divendres passat, després de més d’un any de no fer-ho, vaig tornar a pujar a un avió, en un curt trajecte fins a Mallorca, per des de Cala Millor participar en una emissió del programa de ràdio Gente Viajera.
Molta gent, durant el temps de la pandèmia, ha viatjat per motius professionals, però en el meu cas l’absència ha estat molt llarga.


Arribar a l’aeroport del Prat i trobar-lo pràcticament desert ha estat estrany. A la cua de control he passat directe, sense esperar ni un segon, i el panell que anunciava la sortida dels vols amb mitja pantalla en tenia prou.


També a l’aeroport de Palma de Mallorca la situació era una mica esperpèntica, que si la PCR per una banda, el formulari d’entrada del govern balear per l’altra, i aquesta sensació de buit per tot arreu, Sales buides, llargs corredors sense gent, carreteres sense automòbils, comerços i hotels tancats. I la impressió, per molt coneguda que sigui, no deixa de ser terrible a Mallorca, Andorra i molts altres països, i permet adonar-se de la magnitud de la tragèdia.


En qualsevol cas, volar una estona, veure el món des de l’aire m’ha retrobat amb una part del meu ésser que m’agrada. Estar al costat de la finestra i tornar a veure el llit de núvols i el cel blau, per després descobrir la serra de Tramuntana des de l’aire , fer la volta a l’illa i veure els colors de les aigües m’ha fet sentir viu, potser més viu que altres vegades, després de molts mesos sense poder viatjar.


És una sensació especial que també sento al mar. Estigui a l’aire o al mar en qualsevol tipus de vaixell, en un patí de vela, un creuer o un ferri, m’hi sento bé. M’agrada el moviment; és com si la meva vida formés part del mateix moviment. Com si al desplaçar-me arribés a sentir-me complet.

És veritat que també viatges quan vas a caminar per les muntanyes o surts en bicicleta; però el fet d’agafar un vol o un vaixell afegeix un component que deu estimular una part del cervell.

Més enllà del retrobament d’aquesta sensació, el fet de viatjar, de canviar una mica d’aire, ajuda a mirar amb una mica més d’optimisme el futur, a pensar que aviat ens en sortirem i que la pandèmia anirà retrocedint. Toquem ferro, vacunem-nos i seguim endavant, amb l’esperança de recuperar al més aviat possible certa normalitat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts