x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Les llavors d''Àgora Cultural'

La trobada es fa més viva i vigorosa que si ho féssim en una sala d’actes
Actualitzada 24/04/2021 a les 06:14
Marxen les dues amb el cotxe blanc. Parlaran de música i d’escrits. S’enduen del noguer de casa Colat una abraçada de pluja i de pau. Va tan bé l’aigua de la pluja aquestes tardes de primavera per acaronar els sentits! Quan són a la Massana, es diuen com ha estat d’agradable l’estona passada en la presentació de la revista Àgora Cultural, allà al mallador de casa Colat, a resguard de la pluja però sentint-la i veient-la com una cortina de vida. Dijous va ploure tota l’estona que va durar l’acte d’Àgora Cultural acollit per la Victorina i l’Antoni a casa Colat, al pui de la Massana, de la mateixa manera que l’any passat va ser a casa Ramonguem d’Ordino, acollits pel Simó Duró. Motivada els darrers dos anys la presentació a l’aire lliure per les circumstàncies de prevenció sanitària, lluny de perdre força, la trobada es fa més viva i vigorosa que si ho féssim en una sala d’actes.

Hom se sent més lliure i la veu de qui fa els parlaments arriba natural, sense passar abans pel micròfon. I pots entretenir-te, que no distreure’t, mentre escoltes què diuen, perquè l’indret és fet de temps i composició humana. Veus les flors o els timons ben bondat al test; els llibres posats en attrezzo del dia de Sant Jordi; el racó del roser o les forques de plegar l’herba o escampar la palla; les esquelles i els trucs que un dia van pasturar amb ovelles i egües; la rella antiga, amb la digna i amanosa esteva i el seu ferm i dret camatió, amb què un jou de bous llaurava any rere any els camps de la Coma. La pluja de dijous al pui de la Massana servirà per donar saó a les llavors culturals sembrades per les entitats dedicades a la cultura andorrana. N’hi ha un bon esplet, dedicades a les més diverses arts i motivacions, ben avingudes i tot i anar cadascuna pel seu camí o obrint la seva traça, aplegades en l’Àgora Cultural, esdevenen visió de conjunt i alhora agraïda comunicació entre les parts. El número 33 de la revista, dona fe de la capacitat i de la vitalitat de les entitats culturals del país, i sobretot de les persones que transiten pels carrerons de la cultura i en bona mesura també per la vida social i política, que a voltes, si porten aparellat un fons i una manera de fer ben compassada, és la mateixa cosa. La sement cultural, si té saó i bon adob, donarà fruits i bona ombra, creixerà al temps que farà créixer el país. Per això són tan ben rebudes les coixineres plenes de llavors que ens regala Àgora Cultural en forma de testimonis de vida i de pensaments. Llegir les relacions humanes de qui protagonitzen les pàgines de la revista i sobretot veure i poder tenir al davant unes imatges concretes i inèdites de la seva vida, és un privilegi per fer un tomb per la història andorrana de les darreres dècades, per aprendre i per saber trobar al·licients i també agrair, encara que sigui de forma molt personal, la seva contribució en el desenvolupament col·lectiu.

Uns agraïments que encara sentim voler-los expressar més interiorment quan recordem les persones que ens han deixat en els darrers mesos i de les quals la revista Àgora fa també un reconeixement. És una bona manera de tenir-los presents i valorar els passos i les contribucions en la millora de la societat i en l’expandiment dels aspectes culturals que un dia van fer pel país i així, tot considerant-los, fer perquè tinguin en certa manera continuïtat i siguin profitosos.

Plovia dijous a la tarda. Bon temps per als sembrats i per a l’herba. Sempre ens anima la pluja, perquè ens alliberà de la pols i ens fa respirar frescor. És una cadència amable, tot i obligar-nos a vegades a obrir el paraigua o posar-nos la caputxa. El seu repicar, les gotes, són música celestial, de diferents tonades, caigui l’aigua dolçament, com plugim, o ens atrapi convertida en pedregada que ens atueix i per instint ens bleguem i ens fa el cos capcot. O aquell goter al mallador, màgic i gairebé invisible de minúscul, que escrivia també amb tinta invisible el nom d’uns ulls en el paper imprès.O la gota que cau de la barnilla del paraigua, passant davant del nostres ulls i fonent-se amb les altres per anar a fer-se tolla i rierol i riu complet. Passada la pluja, vista l’aigua de la pluja, arriba Sant Jordi amb sol, amb roses i amb llibres i agraïm la bona saó cultural, que tant ens convé i ens gratifica.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts