x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

L'aeroport no és el que em fa més por

Més me’n fa que de la nostra societat se’n desprenguin emanacions com aquesta
Actualitzada 22/04/2021 a les 20:56
    Marc Mossoll Torres
No. Més por em fa de pensar que del brou de cultiu de la nostra societat de tant en tant (però massa sovint) se’n desprenguin emanacions com aquesta, i més en un moment en què la humanitat s’enfronta a reptes globals com la pandèmia, l’escalfament climàtic, el malbaratament dels recursos naturals o l’extinció massiva de les espècies. A l’hora que la societat global i els països capdavanters reflexionen sobre la reducció del consumisme, parlen de decreixement, reconsideren la posició de l’humà, plantegen posar en total protecció del 30% a 50% del planeta, nosaltres, com els amos del món, premem l’accelerador i posem una marxa més.

Podria parlar en aquest article, detalladament –fa part de la meua feina–, de la manca de respecte d’aquest projecte per diferents elements estretament vinculats al nostre entorn:
–manca de respecte pel valor paisatgístic (potser la més gran riquesa que tenim, que podem explotar sense gastar-la);

–manca de respecte per la nostra salut i la nostra qualitat de vida (increment del 15% de la petjada de carboni amb l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle associats, impacte acústic);
–manca de respecte per la importància de l’aigua (prenem un gran risc en planejar aquestes instal·lacions en amunt de la conca vessant del Valira d’Orient);

–manca de respecte pel medi ambient (extrema fragilitat dels ecosistemes d’altitud on els organismes durant el llarg hivern sobreviuen per l’estratègia de l’estalvi energètic i no accepten les molèsties);
–manca de respecte pels nostres humils orígens de gent, de treballs i de penes (apostant per l’elitisme i per la riquesa personal);

–manca de respecte pels valors que eleven l’espècie humana, fent valdre els diners per sobre dels altres;
–manca de respecte pel futur de les generacions venidores malmetent un llegat que no ens pertany i que és patrimoni de tots.


I llavors se’m qualificaria –com a millor opció– de romàntic neorural que no toca de peus a terra.


Avui no toca. Avui parlaré en detall de la manca de respecte d’aquest projecte per les decisions comunes que hem adoptat a través de les nostres institucions i hem plasmat sobre el paper.


El projecte de l’aeroport no sintonitza amb els nostres reglaments i les nostres lleis, amb les nostres estratègies nacionals, els acords internacionals i la Constitució. De forma més detallada, fem menció als següents punts:

1. Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge (7/2/2019):
–Títol I (principis generals), article 3.g: una de les finalitats de l’administració és “promoure models de desenvolupament mediambientals adequats i sostenibles, harmonitzant les activitats productives amb la conservació de la biodiversitat, dels serveis ecosistèmics i del paisatge”.
–Títol IV (els espais naturals protegits), article 37.2: “L’actuació de les administracions s’ha d’orientar vers la preservació paisatgística del Principat [...] seguint els principis del desenvolupament sostenible”.

I sobre aquesta llei, recordem que l’“acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica” (Consell General, 23/01/2020), en el seu punt 28, insta a “vetllar des de totes les institucions, tant governamentals com comunals, per l’aplicació i la no vulneració de la llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge”.
2. Estratègia nacional del paisatge (05/2011):
–Objectiu estratègic 1.a: “Conservar o restaurar la qualitat dels paisatges torrencials, d’estanys o de molleres”.
–Objectiu estratègic 2.b: “Mantenir en bon estat els paisatges de fons de valls, inclosos els cursos fluvials o torrencials”.
–Objectiu estratègic 3.e: “Minimitzar la contaminació lumínica, visual, olfactiva, sonora i de l’aire”.

3. L’Acord de París del 12/12/2015, firmat pel nostre Govern el 22/04/2016, convida els estats a reduir ràpidament les emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle) amb el nivell d’ambició el més elevat possible, tot afavorint el desenvolupament sostenible. L’objectiu d’aquest acord és de mantenir la temperatura mitjana del planeta clarament per sota de 2ºC en comparació als nivells preindustrials. La resposta a l’amenaça del canvi climàtic preveu fer que “els fluxos financers siguin compatibles amb un perfil d’evolució cap a un desenvolupament amb febles emissions de GEH i resilient als canvis climàtics”.

4. A partir de l’Acord de París sorgeix la “llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic” (llei 21/2018 del 13 de setembre).
Està escrit:
“Aquesta llei vol donar un impuls a la transició energètica amb la creació i la consolidació de mesures i instruments que permetin avançar cap a una societat neutra en carboni”.
“Aquesta llei és el fruit d’una acció normativa decidida per un nou model energètic nacional, en defensa del desenvolupament sostenible, coherent amb els mandats de la constitució...”

En el seu article 2 (finalitats), pretén “conservar la salut humana, el medi ambient i les activitats socioeconòmiques, reduint els efectes del canvi climàtic sobre els ciutadans i l’exposició a la contaminació atmosfèrica”, així com “reduir les emissions de gasos GEH per tal d’avançar cap a una societat neutra en carboni”. També pretén que reduïm les nostres emissions GEH de 37% a l’horitzó 2030.

5. A partir de la llei precedent, es proposa “l’estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic” (aprovada el febrer del 2021).
Aquesta llei apunta a “preservar i restaurar les zones humides i la vegetació de ribera” (punt 7) i a fomentar “la implicació del teixit empresarial en la difusió i la sensibilització com a eina RSC” (punt 10). El nostre objectiu és de reduir l’emissió de gasos GEH de 37% a l’horitzó 2030 i arribar a la neutralitat de carboni el 2050.

6. Constitució d’Andorra:
–Article 31: “És funció de l’estat vetllar per la utilització del sòl i de tots els recursos naturals amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i defensar la fauna i la flora autòctona.”

Un cop llegit això, quin sentit tindria multar un pescador baixant de Pessons amb 15 truites al canastrell si es fa un aeroport 500 metres més avall?

Per què la Cambra de Comerç no inverteix el seu temps (i els nostres diners) a estudiar quines activitats no pol·luents i no invasives (i per descomptat legals i mínimament ètiques) podem desenvolupar en aquest país per diversificar la nostra economia?

Veig aquí suficients raons perquè el nostre Govern es pronunciés sobre un projecte fet públic, impulsat per un organisme públic com és la Cambra de Comerç i pagat amb diner públic.

Acabarà el nostre Govern pronunciant-se o farà que els tècnics estudiïn, dictaminin, analitzin, resolguin i ponguin per resoldre la papereta?

Em dol que hagi desaprofitat una oportunitat per ensenyar-nos el camí a seguir, en defensa de les nostres lleis, reglaments i de la nostra Constitució, cap a una gestió coherent dels nostres recursos, sobretot a l’hora on som els amfitrions de la Cimera Iberoamericana.

*Marc Mossoll Torres
Moviment AD.HOC
Etiquetes
Veure’n més
23
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts