Torna Sant Jordi

Jo, que any rere any us emmenava a no comprar cap llibre ni cap rosa el dia de Sant Jordi si no estàveu acostumats a fer-ho més dies a l’any, bàsicament per recordar-vos que no llegir no és pecat i que ho és regalar roses sense amor, l’any passat plorava perquè la festa ens va enganxar “enclaustrats a casa, engabiats i empresonats injustament, farts de pentinar el gat o de matar l’aranya... sense poder anar a la plaça a remenar llibres ni sentir els crits i les rialles dels marrecs encalçant tot déu perquè els comprin alguna rosa, amb les llibreries i les floristeries mig tancades...”.

Som així i, com una de tots, també m’adono de la importància de les coses quan no les tinc. Però també aprenc de l’experiència i, havent enyorat tant la festa l’any passat, enguany us convido a celebrar-la. Endiumengeu-vos i pentineu-vos, empolaineu-vos i estrijoleu-vos, traieu-vos la son de les orelles i feu-vos baixar la mosca del nas, obriu les finestres de bat a bat perquè hi entri la primavera de puntetes i sortiu, mai més ben dit, a formar part de la mascarada i boceu què s’amaga entre les pàgines d’algun llibre i rere els pètals de les roses. Passegeu-vos entre flors i amb música de violins amb La Companyia Nòrdica de l’Albert Villaró, visiteu les famílies més antigues de Catalunya amb Arrelats de l’editorial Sidillà, xafardegeu què passava aquest any de pandèmia al Carrer del Bosc d’en David Gálvez, recordeu l’estafa de La partició de Catalunya amb Rafael Dalmau, Editor, feu un repàs del Bestiari pirinenc amb l’Iñaki Rubio, pixeu-vos de riure amb Una amistat corrompuda d’en Xavier Rigall o, si voleu fer content el meu amic Cinto, resseguiu-ne la vida i miracles a l’Entre l’infern i la glòria de l’Àlvar Valls. Ep! Si aquests no us fan peça, en teniu per triar i remenar, que no us faci mandra fer-ho. Però que el llegir no us faci perdre el flairar, encara que sigui a través del morrió, i recordeu-vos que hi ha roses de tots colors i que, com diu la poetessa, “Rosa és una rosa és una rosa és una rosa”.

Bon Sant Jordi, i que tant de bo ens ajudi a matar el coronavirus i de cadascun de nosaltres neixi una rosa en forma de somriure fi que no hàgim d’amagar rere cap màscara...