Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Ja m'agradaria !! va dir..
Quan acabis de llegir Mein Kampf informa't millor del tema. Gràcies.
El del comentari#13 , qui pot ser ?? El Abascal ( vox) Andorrá...ah no, Abascal al seu costat es un becari
Respondre
Marta va dir..
Jo no entenc com vostè compra el tomaquet a 3 €. Jo quan m'he de preparar una llesca de pa amb tomàquet, matino força, agafo el cotxe, poso benzina suficient per anar a l'horta murciana, compro un kilo de tomàquets amb pocs centims d'Euro, torno a Andorra i em preparo l'esmorzar. Cada setmana faig el mateix, passo dels intermediaris i així no m'enreden al super pagant el tomaquet a 3 € que és una bogeria!
Toni va dir..
La única diferència és que a Monaco, l'accès a la nacionalitat pels residents és molt restrictiu ( provin de ser monegascs, ja s'ho trobaran) , pel que els monegascs son els veritables monegascs i a casa nostra, des de fa forces anys, qualsevol, passats 20 anys de residència, pot esdevenir andorrà, i tots els que neixen a Andorra ja tenen dret a ser Andorrans, mentre que a Monaco no. Un veritable desastre a casa nostra. Si els andorrans continuessin sent els de casa, això no passaria, perque simplement el que no podria viure a Andorra, se n'aniria i en paus. Però amb el passaport i potser inclús dos passaports, és molt fàcil queixar-se i exigir. Ja m'agradaria que fossim com Monaco !!!
El meu patró, el mateix que em paga el salari mínim per el meu treball, em cobra un setanta per cent del meu sou per el pis que em té llogat.
Respondre
Andorrà va dir..
A Monaco, pais al que ens agrada comparar-nos, un pis normal està en els 40.000 €/m2 (si si quaranta mil el metro quadrat)i tots els monegascos que volen son propietaris del seu pis. Això vol dir que si realment es volgués solucionar el problema, solucions hi han ... el que no hi ha es voluntat de solucionar res.
Marta va dir..
Potser el problema també esta en que un pis de 2 habitacions valgui aquest pastizal... Quanta gent avui en dia pot pagar això amb els sous que hi ha...? (Que son un altre problema greu).
Hi ha immobiliàries, cert. El que potser no s'acaba d'entendre correctament, perquè ningú tampoc ho explica, és el que en dieu «pastís». La feina d'una immobiliària no es limita a vendre i llogar. També s'assessora, s'administra, tant a propietaris com a llogaters, tant finques com unitats immobiliàries individuals.
No s'enganyi, jo penso com vostè: sé que el 30% de la plantilla de l'administració pública sobra.
Per cer, he comptat les perruqueries dins un radi de 300 metres. Hi ha 5. Perdó, 4, una és canina. Botigues de queviures, al mateix radi, 6. Farmàcies, 4. Immobiliàries, 4. Bars, 5.
De moment guanyen les botigues de queviures.
Diuen que vosté viu en una casa individual de 170 m2, 4 habitacions, 2 banys, gran menjador- cuina- sala d'estar, 2 terrasses, jardí , i 2 places d'aparcament + traster , per un lloguer de 1.000 € al mes en una zona residencial magnífica i única a Sant Julià. Realment molts voldriem el seu socialisme-caviar a canvi de criticar infiscriminadament els lloguers d'aquest pais.
Respondre
Col·laboradors:
Marta va dir..Hi ha immobiliàries, cert. El que potser no s'acaba d'entendre correctament, perquè ningú tampoc ho explica, és el que en dieu «pastís». La feina d'una immobiliària no es limita a vendre i llogar. També s'assessora, s'administra, tant a propietaris com a llogaters, tant finques com unitats immobiliàries individuals.
RespondreNo s'enganyi, jo penso com vostè: sé que el 30% de la plantilla de l'administració pública sobra.
Per cer, he comptat les perruqueries dins un radi de 300 metres. Hi ha 5. Perdó, 4, una és canina. Botigues de queviures, al mateix radi, 6. Farmàcies, 4. Immobiliàries, 4. Bars, 5.
De moment guanyen les botigues de queviures.
Maragall a Mas: “ El seu problema és el tres per cent “. En el cas de les immobiliàries és més del tres per cent.