D'Estat a Estat

Fa uns dies l’amic Josep Dallerès ens alertava amb raó en aquest Diari que, degut a la durada de la pandèmia i al seu dia a dia dins la nostra societat, la crítica s’havia començat ja a fer sentir, una més oberta i altres més soterrades.

No oblidem que a tot Europa hi ha un automatisme que condueix la crisi sanitària a l’econòmica i, aquesta, a la política. Cal estar atents. Vivim moments de gran incertesa i desconcert. Ens preguntem el perquè abans de saber el com. Tot és ambigu i les solucions diàries –d’aquell dia que si el passes empenys un any– s’han tornat complexes i molt volàtils. Només cal veure la ziga-zaga de la mobilitat amb Espanya. A vegades semblava que hi havia un elefant a l’habitació on es dialogava sobre aquesta qüestió. Però el marc és clar: Andorra és un Estat, tenim una Constitució i un Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació amb Espanya i França. I, especialment, tenim un altre tractat internacional: el Conveni entre Andorra, Espanya i França relatiu a l’entrada, la circulació, el sojorn i l’establiment des seus nacionals, que es va firmar a Brussel·les el 4 de desembre del 2000 i que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2003. (N’hi ha un altre amb idèntiques parts i dates que regula la circulació i sojorn a Andorra dels nacionals d’estats tercers. Els filipins el van agrair molt.) El conveni entre andorrans, espanyols i francesos és un tractat curt, però definitiu. No cal interpretar res, és diàfan. Hi era present quan el vam fer. Andorra no podia quedar com una illa closa i reclosa en el moment que l’Acord de Schengen s’integrava al Tractat d’Amsterdam de la UE del 1997. El Conveni el trobareu al BOPA, número 66, del 18 de juliol del 2001, i ja n’he fet alguna fotocòpia per a amics de la Seu i de més avall.

A Espanya, pels decrets d’estat d’alarma, les comunitats autònomes són autoritats competents delegades, fet que complica les coses. Caldrà estar a l’aguait quan l’últim estat d’alarma finalitzi el proper 9 de maig. Pot tornar “el problema d’interpretació”, que a la vegada s’amplifica, en les xarxes i en els mitjans tradicionals, convertint-lo en una realitat paral·lela. A dins i a fora d’Andorra. Nosaltres, però, d’Estat a Estat.