x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

La inversió pública té l'última paraula

No és temps de llançar-nos a nous projectes que tinguin una realització d’alt risc
Actualitzada 14/04/2021 a les 21:22
    Ivan Mora
La inversió pública és probablement l’última palanca per ajudar-nos a sortir menys malparats de l’actual recessió econòmica. Iniciem un període de dificultats econòmiques importants, amb baixos nivells d’activitat laboral on tant les empreses com els estats surten amb alts nivells d’endeutament. Anem per parts.

Segons un informe publicat el juny del 2020 del McKinsey Institute sobre el futur del treball a Europa, el 70% de les feines que s’han vist afectades per la reducció d’hores o suspensions temporals també ho seran a mitjà termini per l’automatització de tasques. Planteja l’informe que el 50% dels treballadors en ERTO podrien no recuperar el seu lloc de treball parcial o plenament a causa de l’automatització. La cor­relació entre els llocs de treball afectats pels ERTO i els llocs vulnerables als canvis tecnològics és gairebé perfecta en sectors com el comerç, hotels i restauració. És a dir, que aquest percentatge s’apropa al cent per cent per a aquests sectors. Mala notícia per a Andorra, on aquests sectors representen bona part dels motors tradicionals de la nostra economia. L’informe avança que l’automatització destruirà el 10% dels llocs de treball europeus en la pròxima dècada i preveu que Europa no recuperi el nombre de llocs de treball existents el 2019 fins després del 2024.

En relació amb la població activa, a Andorra tenim 1.264 persones inscrites al servei d’Ocupació segons dades publicades al febrer, i més de 2.272 assalariats en ERTO, segons dades de l’octubre del 2020. Considerem, per exemple, que el 50% dels assalariats en ERTO no recuperen al cent per cent la seva feina, estaríem parlant d’aproximadament 2.400 persones que tindran dificultat per trobar feina o veuran els seus ingressos reduïts de forma significativa. Trobar maneres de formar i reinserir aquesta població en l’economia productiva hauria de ser una de les nostres prioritats socials en els pròxims anys.

Crec que Andorra té una magnífica oferta de formació continuada per ajudar les persones a reconvertir-se. El punt que volia compartir amb vosaltres és que no tinc ni idea de com serem capaços de capacitar tantes persones. La solució per a aquestes persones no és portar més turistes. Encara que tinguem les avingudes plenes, cada dia es necessitaran menys cambrers, menys venedors i menys administratius.

En relació amb les empreses, en alguns casos es poden trobar més endeutades del que haurien volgut. És possible que algunes organitzacions tinguin poca o nul·la capacitat de reacció. A la pregunta com podem ajudar a mantenir els llocs de treball que encara existeixen? La resposta sol ser unànime: ajudant les empreses viables. Per aquesta raó, hauríem de deixar caure les que no són viables? La solució és difícil. Com es determina si una empresa és viable? Amb quins mecanismes l’Estat hauria d’ajudar? La primera pregunta, la més difícil, us la deixo per reflexionar. Per a la segona s’estan proposant diverses opcions: quitances de deute, ajudes directes a fons perdut, carències d’interessos o augmentar més el deute malgrat el risc d’acabar escanyant-les més. Personalment seria partidari de préstecs convertibles, un mecanisme en què l’Estat pot recuperar part de les pèrdues en forma de capital.

Finalment, l’endeutament dels estats indica que no queda gaire més marge d’estímul, excepte potser per als EUA. Andorra ha afegit 130 milions d’euros de deute el 2020, passant del 35,4% al 47,9% de deute brut sobre el PIB. Una situació prou bona si la comparem amb altres països, però un esforç que no podem mantenir indefinidament. Tot sigui dit, és un paraigua que ha estat possible per la bona gestió de les finances públiques durant els temps de bonança. Soc de l’opinió que ha estat una inversió necessària, dedicada a ajudar la gent més vulnerable i a combatre la pandèmia, però penso que no seria prudent dilatar-la gaire més en el temps.

En molts estats europeus que presenten altíssims nivells d’endeutament hi ha molta esperança en els fons europeus per la recuperació, que porten el nom de Next Generation. La promesa és que faran caure una pluja de milions en economia circular, digitalització, indústria connectada i formació professional. Nosaltres no en tenim de fons europeus, però Andorra té els andorrans i l’excepcional idiosincràsia del nostre petit gran país.

Ara més que mai cal que siguem pragmàtics. Caldria invertir únicament en els projectes que ens facin guanyar productivitat o competitivitat. No és temps de fer volar coloms o de llançar-nos a nous projectes que tinguin una realització complexa o d’alt risc. És necessari potenciar els projectes que ens ajudin a sostenir els sectors tradicionals, però també invertir en projectes que creïn avui els nous llocs de treball del demà. La feina de les administracions mai ha estat tan complicada, però en pocs moments serà tan crucial el seu impacte com en els pròxims mesos.

En definitiva, volia compartir amb vosaltres la següent visió: més enllà de la pandèmia, estem vivint una revolució industrial que està canviant el mercat del treball i creant una nova generació de treballadors de coll blanc. Poden tenir noms estranys com traffickers, dropshippers, livestreamers, o tenir noms més coneguts com ara programadors de software, consultors o auditors. El denominador comú és que poden treballar eficaçment des de qualsevol lloc. Internet és la gran oportunitat que estava buscant Andorra, és el desenclavament últim. Crec que és la clau dels nous sectors cridats a ser el relleu del motor del nostre país. Continuarem sent un país turístic amb una excel·lent hospitalitat i experiència turística, però Andorra està posicionada estratègicament per convertir-se en un hub europeu de serveis remots i de tecnologia. En aquest entorn, els estats tenen una doble oportunitat: invertir per digitalitzar-se i millorar la seva productivitat, i alhora ajudar a crear un ecosistema digital amb capacitat per competir internacionalment.

Finalment, compartir amb tots vosaltres l’opinió que la inversió en formació hauria de ser un pilar central de les polítiques socials en els pròxims anys. En tot cas cal apuntar bé... Perquè és probable que durant alguns anys ens haguem d’estrènyer el cinturó...

*Ivan Mora
Cluster Manager d’ACTINN
Etiquetes
  • #2 Toni
    (15/04/21 08:58)

    Quan es diu que el deute de l'estat es moderat, en relació a qui es moderat? Si ens comparem amb els veïns es moderat, però si ens comparem a països petits ... Liechtenstein no té deute públic, Monaco té més de 4.000 € en reserves, Luxemburg tenia un deute al 2019 del 22% del PIB .... si ens comparem amb Japo o amb Sudan, que son els països mes endeutats ... la qüestió es la capacitat de fer front a aquest deute, i si ja suspenem en el nivell de deute, encara més en la capacitat de la nostra economia en fer-ho front.

    Respondre
  • #1 black forecast ,right
    (15/04/21 08:42)

    si, toca apretar el cintiro com tu dius i ja fa temps que molts ho fem. La pregunta es i per quan es la apretada de cinturo del govern? perque aquests ni tan sols han ensumat una minima redució dins l'administració,un govern que amb lo unic que compta es amb el capital privat per sortir del forat no te molt futur i mes quan ja han buidat bastan les butxaques del privat

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts