x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Les set claus

'Washing' o compromís real?

Actualitzada 13/04/2021 a les 06:13
Ja fa temps que hem començat a sentir expressions com el greenwashing, el pinkwashing, el social washing o ara recentment el youth-washing. Però què ens volen dir tots aquests nous anglicismes acabats en washing?

Si en fem la traducció seria neteja, i en aquests casos vindria a ser com una neteja d’imatge, ja que aquests conceptes estan molt relacionats amb accions que empreses o organitzacions duen a terme.

Fent una cerca per Internet, podem trobar força articles que ens parlen d’aquests moviments. En general, qualsevol moviment washing seria una pràctica orientada a millorar la reputació d’una empresa mitjançant iniciatives de responsabilitat social que no són realment efectives o, en el pitjor dels casos, que es farien amb l’objectiu d’obtenir un millor retorn econòmic. El més conegut, i que va sorgir ja cap als anys vuitanta, seria el greenwashing, que fa referència a accions que pretenen protegir el medi ambient, i en trobaríem alguns exemples en companyies petrolieres, que són les principals contaminadores. El pink o purplewashing estaria relacionat amb la promoció dels drets del col·lectiu LGTBI+ i amb donacions per la compra de productes amb l’arc de Sant Martí però que amaguen discriminacions laborals dins de les mateixes empreses. El socialwashing vindrien a ser accions centrades en el benestar dels empleats i tots els seus grups d’interès, i tot i que cada dia més empreses ho tenen en consideració, encara n’hi ha que fan afirmacions que després es demostren falses. I el youth-washing s’utilitza quan s’usen els joves per fer creure que se’ls dona veu i se’ls facilita la participació en la presa de decisions però, en realitat, no se’ls escolta ni se’ls té en compte.

El gran dilema és quan saber que alguna empresa està fent una acció de neteja d’imatge i quan està sent realment i genuïnament responsable socialment. I a això intentarem donar resposta en un proper article.
  • #1 Philantrocapitalisme
    (13/04/21 08:52)

    La veritable xarxa de solidaritat cap als pobres s'ha de teixir en la pròpia societat, de persona a persona. Quan una societat, institució, plataforma, ONG, fundaciò o qualsevol altre "organisme" regulat, "sense ànim de lucre" s'ocupa d'això, la solidaritat es mercantilitza i es converteix en un negoci que cotitza en borsa, ajuda a evadir o camuflar impostos, serveix per fer màrqueting i publicitat corporativa, serveix per rentar diners bruts, es genera corrupció, economia submergida etc.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts