Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
La nostra espècie s'ha projectat com a espècie sobirana i, per nodrir la nostra rapacitat animal i cobdícia humana, hem pillat i saquejat el nostre entorn. I ara anem temptejant com reduir la nostra petjada en lloc d'enfrontar-nos a l'arrel del problema: la nostra insaciable voracitat.
De petit, mirava la sèrie Érase una vez el espacio. Busqueu a YouTube el capítol 26, El infinito del espacio, i aneu al minut 23:45 (m'agrada més la versió original francesa -L'infini de l'espace-). En menys de tres minutets, està tot explicat. Escruixidor.
Juanita Banana va dir..
A mi m'interessa.
Juanita Banana va dir..
M'imagino que interessa a qui fa l'esforç de reflexionar sobre el contingut dels seus escrits i la naturalesa humana. Que són pocs? Segurament. I és justament el que ha escrit.
Però no ha de cessar en la seva empenta, agradi o no als seus... enemics.
Com cada setmana, article q no puc acabar d llegir per la quantitat de topics i per la soberbia d qui l'escriu. Em demano si interessa a algu
Respondre
Interessant reflexió, al meu parer hem passat de ser instruments a ser enemics, ja no ens necessiten per a res i hem de ser sacrificats, el nihilisme és l'avantsala del transhumanisme, i Nietzsche es va convertir en un referent de la pensada eugenista.
És la llibertat la que fa que alguns es prenguin l'esforç de pensar més enllà de dictat. I solen ser rebutjats pel grup que els tracta amb ignorant menyspreu o irònica supèrbia.
Respondre
Juanita Banana va dir..Com cada setmana, article q no puc acabar d llegir per la quantitat de topics i per la soberbia d qui l'escriu. Em demano si interessa a algu
RespondreCom a mínim et deu interessar a tu. Ni que sigui per criticar. Mira que aporten poc els teus comentaris.
En tot cas a mi el que escriu la Noe ma costums a interessar