x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Sense tren ni aeroport Andorra també serà

De mirar-se el melic a demostrar insolidaritat només hi ha un pas
Actualitzada 09/04/2021 a les 21:13
No sé quantes mones de Pasqua hauran desfilat amb una figura de xocolata en forma d’avió o adaptant un ou com si fos una torre de control. Potser la cosa no haurà donat per tant. Però el cert és que la simulació d’apropament i aterratge de l’avió a la imaginària pista de l’imaginari aeroport de Grau Roig, ha estat comentat a les sobretaules i a les tertúlies fetes a distància amb les aplicacions telefòniques; obligada distància rondant el virus pel mig. I si no en teníem prou amb el divertimento de l’aeroport, passat Pasqua ara sentim el xiulet del tren imaginari que arriba a Andorra encara no se sap d’on, però a tota màquina. Fa dos dies el govern posava sobre la taula la confecció d’un estudi de propostes per mirar de saber si un tren entre Lleida i Andorra i Tolosa, amb extrems a Madrid i a París, resultaria viable. En les propostes que es demanen, curiosament també hi entra mirar de fer més pas per carretera entre Bellver de Cerdanya cap a la Seu (N-260) i Andorra (N-145) i des d’Adrall (sic) a més de millorar la senyalització entre Organyà i Adrall (C-14). És, diguem-ho altre cop, si més no curiosa, aquesta incursió per part d’Andorra a les carreteres espanyoles amb competències estatals (l’N-260 i l’N-145) i autonòmiques (la C-14). O s’ha colat algun follet al departament de carreteres, o es vol tenir una deferència, un detall, amb els veïnatges de migjorn.

Sembla que sense aeroport i sense tren Andorra ha de quedar encallada com aquell vaixell de carga embarrancat al canal de Suez. Que sense aeroport a dins del país i sense tren d’alta velocitat Andorra no tingui res a pelar. Surten gurus lloant no només la beutat de tenir un aeroport en territori nacional i així “no dependre dels veïns”, sinó de lo llesta que seria Andorra “més que una guineu” si disposes d’aeroport i així li faria pam i pipa a les restriccions del virus, a les cues a les fronteres, al control de passaports, a les duanes i fins i tot posaria una vena als ulls a les normes de seguretat aèria internacional i a la sobirania de l’espai aeri espanyol i eventualment francès a l’hora durant les maniobres d’apropament o d’allunyament. Aquestes, pel cap baix, requereixen d’un passadís de 50 Km, i això en aproximacions a aeroports situats en terrenys plans. Ara imagineu voltats de muntanyes i només amb una via d’apropament i d’allunyament com seria el cas de Grau Roig. A la mínim contratemps, la ventallada podria ser tan evident, com per dubtar que cap enginyer aeronàutic i cap pilot comercial amb el cap ben posat s’hi volguessin aventurar a donar per bona una pista d’aterratge a Grau Roig o a fer-hi vols. I si la seguretat és imperiosa, no ho és menys la bona qualitat ambiental, sigui arran de terra o a l’aire. Preguntem a la gent del Pallars si els semblaria bé que els avions anessin a enfilar girar a sobre el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb estrictes restriccions de vols, per enfilar cap a Andorra i passar després per sobre el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Eh que no? Eh que tindrien tota la raó, no només les autoritats aèries espanyoles, sinó la gent del Pirineu a ponent d’Andorra, per evitar tal disbarat?

Andorra no pot sortir amb paperetes per jugar a la rifa o a la tómbola. Ha de ser pragmàtica i creïble si vol tenir la coresponsabilitat d’altres estats europeus en el seu desenvolupament. Tenint l’aeroport a Montferrer, per quins cinc sous se n’ha plantejar un a Grau-Roig? La sensació de miratge, la il·lusió òptica, el fer volar coloms, pot ser tan punyetera, que fins i tot pensant que amb un aeroport a dins, “Andorra s’obriria al món”, no es pugui veure que en realitat el que faria és tancar-se, mirar-se el melic. I de mirar-se el melic a demostrar insolidaritat només hi ha un pas. I d’aquí a fer altres supòsits o a deixar anar pel boc gros autèntiques astracanades, que ho destaroten tot, també, com feia no fa gaires dies la consellera general Montaner, dient que l’aeroport a Grau Roig no, millor fer-lo de frontera en avall, però que fos d’Andorra, fent un símil amb la part del Palau del Bisbe considerada territori andorrà i així “el soroll, la contaminació i les afectacions no ho tindríem nosaltres”. “Sabeu cantar bé el goigs de Sant Magí”: -li diran de fora a la consellera general Montaner-“Un per a tu i dos per a mi”.

Per al tren llampant i puntual que faria Madrid-Andorra-París i ens portaria porres amb xocolata al matí per esmorzar i Tarte tatin a la tarda per berenar, fem-ne una pregària a Nostra Senyora del Pilar, a veure si pot moure fitxa i dir a Madrid i a París que el projecte de tren internacional transpirinenc, la Travessia Central del Pirineu, entre Saragossa, Osca, Tolosa i París, mirin que passi una mica més cap allà a llevant, fins a Lleida i que, des de Lleida –i tapant els ulls a la Vall d’Aran, perquè no ha vegin- encari el ferrocarril cap a Andorra. A veure si La Pilarica, bona minyona com és, des del seu setial a tocar de l’Ebre, hi pot fer res. Que igual sí, mai se sap i ho aconsegueix, pensant que així en un tres i no res podria pujar a saludar la seva cosineta la Mare de Déu de Meritxell. I ja posats, que parés un moment a Artesa o Ponts i ens pugés unes panades o un bon rotlle de coca de recapte.

Sense tren ni aeroport Andorra també serà. I potser encara serà més i millor. Les muntanyes del món –apresa la lliçó- s’encarrilen cap a un futur amb models econòmics que conjunten tradició i modernitat, més naturals i respectuosos amb l’entorn. I a més, tenint l’aeroport de Montferrer a tocar i el tren a no res del Pas de la Casa, cal saber-ho aprofitar i deixar de voler entortolligar-se i encaterinar-se amb quimeres de mal pair que un cop perpetrades, hipotequen i malmeten butxaques, ànims i esperits. I si encara algun pensament enlaire un crit, posem com ara: “Andorra s’ha de renovar, perquè és massa vetusta”, li direm aquella màxima sàvia, no pas del Manual Digest, sinó d’un altre país pirinenc, Cadaqués, territori en certa manera també encotillat entre muntanyes i en aquest cas el mar. Com diuen a Cadaqués: “Bandera vella, honra de capità.”
  • #16 Jacques
    (17/04/21 19:45)

    L'amic George em diu que et feliciti tan bon punt arribi a casa. " Ja era hora que algú del teu talent i de la teva talla parlés com ho vas fer tocant de peus a terra. Pocs romanços . De cara al gra. Queda dit. Enhorabona Jordi!

    Respondre
  • #15 .
    (11/04/21 04:03)

    Manel va dir..
    El tereferic es una tonteria, l aeroport depen de la vialitat però no ho apostaria tan, ja tenim el de la seu. Però el tren es nesesari. Una bina comunicació aporta inversió extrangera inla nesesitem per el desenvolupament economic. Empreses, mitjenes industries, oficines, etc etc. Això es la verdadera riquesa. Si volem una població amb sous dignes això es la via on em d anar i no el turisme que no aporta res, soalment millons de turistes que venen aqui a embrutar la montanya, a fer cues i omplir la capital de gent abarotar.

    Respondre
  • #14 .
    (11/04/21 03:58)

    Si si, un discurs molt poetic i etc. Però torna del cel siusplau. Estem en estancament economic i asobre perden punts en lo que respecte el PIB per capita. Si volem pogres economic es nesesari un tren com a minim i una liberització de la economia per atraure empreses. Andorra pot ser un país ric amb oportunitats per a tots i dexar de dependre del turisme que no aporta riquesa a la gent. La majoria de gent que treballa al sector cobra el salari minim mentres que a una empresa o fabrica cobraria molt milló. Portem a andorra la verdadera riquesa i evitar a l hora trencar amb la natura. Tenim exemples i un es Liensehestein, que tenen tren i fabriques i tenen un pib per capita de 160mil contra 40mil d andorra, una vergonya! Aqui voleu grans sous sense tenir empreses i inversió extrangera i tenin idees utopiques i socialistes.

    Respondre
  • #13 Ordinenc
    (10/04/21 23:45)

    Molt bon article Jordi.
    Molts andorrans no volem l'aeroport. No es farà.

    Respondre
  • #12 De peus a terra
    (10/04/21 20:48)

    Benvinguda la bona reflexió. Toques de peus al terra. Bravo.

    Respondre
  • #11 RX
    (10/04/21 19:36)

  • #10 SIMO
    (10/04/21 18:27)

    Apreciat Jordi Pasqües, si em permets voldria fer una breu correcció al títol del teu escrit d'avui al DA. – LA TRIBUNA...

    Sense tren ni aeroport Andorra també..... continuarà sent el que es....,
    un dependent com en aquest cas dels capricis de la Generalitat.

    En part puc entendre el teu “punt de vista” tenint en compte que ets originari del (Alt Urgell) per ser mes precís d' Oliana, pero per no entrar amb altres detalls, sols afegir que no compateixo pero si entenc el veritable objectiu que busques amb el contingut del teu article.

    Respondre
  • #9 Manel
    (10/04/21 17:40)

    Que construeixin l'aeroport, fassin arribar el tren, instal·lin telefèrics a cada pic emblemàtic, i a veure si així s'acaba arruïnant econòmicament i mediambientalment el Principat. Llavors ja veurem com actuen els megapatriotes-potanegra del peís. Veurem els quins desapareixen cap a altres latituds amb la butxaca plena, i els quins és quedan per mirar d'arreglar el desastre!

    Respondre
  • #8 MIQUEL ÀNGEL ESTÉVEZ i TORRENT
    (10/04/21 13:43)

    La solució passa per tenir un tren que, via La Seu O l'Joamb Puigcerdà O La Guingueta. Però poseu-vos-hi ja. Prou estudis, prou xerrameca. Facta non verba.

    Respondre
  • #7 Manel
    (10/04/21 13:02)

    Portem més de 10 anys discutint a on construir un heliport nacional que ningú vol a la vora de casa. I ara, desde fa un any, algun il·luminat ens insisteix amb el projecte d'un aeroport al Grau Roig.
    Més enllà de la pertinència d'aquest projecte, del seu preu final, de qui i com ho pagarà, de la seva importància, algú a pensat en el seu impacte mediambiental? Imagina algú de la contaminació generada per l'aproximació, aterratge, i/o enlairament d'un avió? I això sense tenir en compte el sorroll que pot arribar a provocar. I més tenint en compte que segons el famós vídeo de la simulació es tractaria d'un A320!!!
    Quins turistes transportarà aquest avió? Quin voldrà venir al Principat a escoltar soroll ensordidor i respirar gasos d'escapament de reactors d'avió?
    En fí, un cop més veiem "la folie des grandeurs" en versió andorrana.
    Tant de bó no acabem consumin-nos en la foguera de les vanitats!

    Respondre
Veure’n més
16
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts