Les limitacions acostumen a confrontar-nos donat que som poc propensos a acceptar les restriccions i el control. Tot i viure sotmesos a lleis i convencions la tendència nostra és la llibertat a l’escapisme. Ens molesta l’excés de control i la submissió, Després de setmanes de confinament i confusió obrir les portes, a circular lliurement, ha estat una bombolla d’aire fresc. En manada la ciutadania s’ha mobilitzat per agafar els vehicles i buscar un lloc on passar uns dies de vacances en una fugida massiva. Davant la incertesa, cues a les carreteres davant la possibilitat de nous canvis i restriccions.
La sensació de sentir-nos empresonats ens debilita psíquicament, ens torna més grisos. La ment necessita descomprimir-se, obrir horitzons per sortir del bucle en què estem atrapats. Els canvis, la diversió i el relax proporcionen una energia necessària per tornar a la rutina en què estem immersos. Carregar piles al sol, nodrint-nos de la preuada vitamina D, airejar pensaments i relativitzar l'estrès laboral per alimentar altres fites i evadir-nos una mica. Hem començat a valorar la llibertat quan l’hem perduda i quan ens veiem obligats a justificar les anades i vingudes i mai ho havien hagut de fer. Poder anar a la platja o esquiar s’ha convertit en un luxe per a uns pocs. El problema és que quan se’ns obren les portes ens desboquem i tornem a les imatges de bars i carrers atapeïts sense distàncies ni control. És el que ens mou, l’escapisme.