Ecocidi

El concepte ecocidi sorgeix l’any 1970 de la mà del biòleg Arthur Galston i, dos anys més tard, el popularitza el malaurat primer ministre suec Olof Palme en la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Ambient, celebrada a Estocolm. Inicialment, el terme es referia a la destrucció del medi per causes bèl·liques, amb afectació de la població civil no involucrada directament en el conflicte. Palme tenia al cap els bombardejos amb napalm i exfoliants que van permetre els EUA eliminar la vegetació i contaminar l’aigua del Vietnam del Nord; la terra va esdevenir infèrtil per l’enverinament amb productes químics i per la destrucció de la vegetació que permet mantenir la humitat.

L’any 2017 neix el moviment Stop Ecocide, amb l’objectiu d’incloure en la llista de crims internacionals l’ecocidi, entès com els danys irreversibles produïts deliberadament sobre el medi ambient. Aquest moviment, integrat per juristes i parlamentaris de tot el món, ha vist la necessitat de treballar en la definició jurídica de l’ecocidi amb la finalitat de poder considerar-lo un crim internacional. La Cort Penal Internacional (CPI) amb seu a la Haia és una institució permanent facultada per exercir jurisdicció sobre les persones que han comès genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat. En l’Assemblea anual de la CPI, de 2019, els petits estats insulars de Vanuatu i Maldives van demanar incloure la destrucció del medi com a crim; aquests territoris insulars pateixen els efectes del canvi climàtic que es tradueix en un increment del nivell del mar i en fenòmens meteorològics extrems.

La iniciativa ha estat secundada per diversos països i, fins i tot, pel Papa Francesc. Espanya i França han iniciat el camí per incloure el delicte d’ecocidi en la seva legislació i també perquè sigui reconegut pel CPI. Mentrestant, un grup internacional de dotze juristes treballa en la redacció de la definició d’aquest nou delicte que s’haurà d’incorporar als ja existents. El grup de redacció persegueix que el medi ambient sigui protegit com un fi en si mateix, sense vincular-lo a la presència humana, però s’albira un camí difícil, perquè entren en joc els interessos de les multinacionals i per la dificultat que representa demostrar la destrucció deliberada d’un ecosistema.