Creat:

Actualitzat:

Un moment de les primàries republicanes del 2000 [la setmana vinent n’explorem possibilitats d’aplicació]. El relata en David Foster Wallace (traduït pel Ferran Ràfols) en una llarguíssima crònica que va fer d’aquella campanya per a la Rolling Stone: “[...] a la Trobada Municipal de Warren, Michigan, [...] un home de mitjana edat vestit amb una jaqueta d’esport i una boina, un home que no tenia res d’estrany però que després va resultar que estava boig –i vull dir literalment, amb una esquizofrènia que compleix la definició de la quarta edició del Manual diagnòstic i estadístic dels Trastorns mentals– es va acostar al micròfon i va dir que el govern de Michigan té una màquina de control mental que influeix en les ones cerebrals i que encara que t’emboliquis el cap amb rotllos i més rotllos de paper de plata i deixis només uns foradets mínims per als ulls i per respirar no aconseguiràs mai evitar la influència de les ones, i l’home vol saber si, en cas que sigui president, en McCain farà servir la màquina de control mental per atrapar els assassins [...] i compensar-lo personalment a ell pels seixanta llargs anys de control mental patits, i si li pot fer aquestes promeses per escrit. [...] Penseu com hauria sigut de fàcil per a un candidat quedar-se en blanc, tenir una relliscada, fer que uns ajudants de mirada pètria s’enduguessin l’home o (pitjor) riure-se’n per tal de dissoldre l’horror i la vergonya del moment i mirar de guanyar punts davant del públic gràcies al seu sentit de l’humor [...]. I, increïblement, en McCain el veu –veu la humanitat que hi ha en ell, fins a quin punt pateix pels problemes que acaba d’esmentar– i li diu que sí, que li promet que mirarà què s’hi pot fer i que li posarà la promesa per escrit tot i que ‘crec [en McCain creu] que tenim opinions diferents sobre la màquina controladora del pensament’, i en definitiva tranquil·litza el boig i el tracta amb respecte sense resultar paternalista ni fer veure que ell també és esquizofrènic i tot plegat d’una manera tan ràpida i elegant i amb una decència tan perceptible [...]. Els tècnics [...] diuen que tots s’han sentit unànimement commoguts per la humanitat impossible de fingir de tota la conversa i que alhora han trobat impressionant la professionalitat amb què en McCain ha sabut desarmar l’home.”

tracking