x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

El reflex de l'espill

Hi ha moments en els quals no sabem com estem amb nosaltres ni amb els altres
Actualitzada 30/03/2021 a les 20:41
    Mireia Ros
Hi ha moments a la vida en els quals no sabem com estem amb nosaltres mateixos ni amb els que ens envolten, per això és important parar i mirar-nos davant d’un mirall o un espill. No només per veure’ns reflectits, sinó per mirar més enllà. Parlo de mirar el nostre interior i canviar totes aquelles coses que no ens acaben de convèncer i no ens deixen avançar per ser millors persones.

El mirall ocupa un lloc important en la mitologia i les supersticions de molts pobles. La imatge que s’hi reflecteix s’identifica sovint amb l’ànima o amb l’esperit de la persona: d’aquí per exemple que els vampirs, cossos sense ànima, no s’hi puguin reflectir segons la cultura i el folklore tradicionals. Quan un està a punt de deixar aquest món és comú cobrir els miralls per temor que l’ànima de l’agonitzant hi quedi atrapada.

El mirall és interpretat com una finestra al món dels esperits. Tanmateix, el món dels esperits tendeix a imaginar-se com una contrapartida especular del dels vius. El mirall és també objecte freqüent de consulta: se’l jutja capaç de mostrar-hi esdeveniments i objectes distants en el temps o l’espai.

Podem veure que el mirall és un element força emprat en diversos relats de la història com, per exemple, en el conte de la Blancaneu, que el mirall té la facultat de parlar i respon a les preguntes que li formula la madrastra, o a la novel·la de Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Row­ling, que apareix el mirall de Gised, que no reflecteix la imatge de qui el contempla, sinó els seus desigs més profunds. L’aigua actua com a mirall en el mite de Narcís, on el jove s’enamora del seu propi reflex. John Ronald Reuel Tolkien reprèn amb el seu cèlebre mirall de Galadriel la tradició de l’espill capaç de mostrar el futur. I així com aquestes novel·les, n’hi ha moltíssimes més que fan referència a l’espill o mirall.

Així doncs, ja sabem que aquest cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep, no només és un objecte que tothom té a les seves llars, sinó que també s’utilitza, generalment, en un sentit figurat o metafòric: “Els ulls són el mirall de l’ànima.”

En resum, la metàfora del mirall de l’autoconcepte és la imatge del jo que té cada persona, la construcció mental de com es percep a si mateixa, així com la capacitat d’autoreconèixer-se.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts