Ordre mundial

La Xina preveu que aquest any el seu PIB (producte interior brut) creixerà com a mínim un 6%, una xifra molt alta tenint en compte la situació actual de pandèmia mundial, ja que el 2020 el país asiàtic va registrar un PIB del 2,3%. En canvi, Espanya va tindre una caiguda de l’11% del PIB i els Estats Units com a potència mundial el 2020 van tindre una caiguda del PIB del 3,5%. La diferència, com es pot observar, és bastant alta. Això mostra que la Xina, igual que la resta dels països asiàtics on la caiguda ha estat mínima en comparació amb els EUA i Europa, ja estan en camí de la normalitat malgrat que encara tinguin contagis.

Un fet a tenir en compte del qual no s’està parlant gaire és el nou pla quinquennal de la Xina, més conegut com la nova ruta de la seda o OBOR (One Belt One Road), com vaig mencionar en un altre article anterior, el qual va començar el 2009 i es preveu que tingui una durada de 30 anys. En aquest període esperen complir l’objectiu de fer una xarxa de comunicacions amb tot el món, és a dir, tindre un paper essencial en la geopolítica internacional, entre d’altres.

S’ha de mirar el passat per entendre el present i projectar el futur, per això és necessari analitzar la història mundial i la seva evolució, en què en cada època o segles diferents regions del món han tingut el protagonisme i han marcat l’ordre mundial. Entre els anys 1492 i 1681, per posar un exemple, el protagonisme el va tenir Espanya amb el Segle d’Or i després, a poc a poc, va anar perdent la notorietat. Més tard Anglaterra i França van agafar la posició, i en els últims temps aquest ordre mundial ha estat marcat pels Estats Units.

Actualment, a l’escenari geopolític tenim, d’una banda, els EUA i la Unió Europea, anomenats la zona transatlàntica i, de l’altra, la Xina i Rússia a la zona euroasiàtica, els quals progressivament estan augmentant la seva influència. Són dos centres de poder en què abans predominava la zona transatlàntica, la qual esta perdent poder per agafar-lo la zona euroasiàtica.

Aquesta nova visió de veure el món amb aquesta transformació forçada per la Covid-19 i les seves derivades ha marcat més la diferència entre els països i podria accelerar aquest nou ordre. Això és un fet, però no és inevitable ja que estem en aquest temps de canvis. La pregunta principal és si al nostre país i a nosaltres mateixos ens convé o no. Si ens convé ja estem en la senda correcta i si trobem que no és el millor per al futur, cal buscar solucions i tenir en compte que si aquests projectes a llarg termini han sigut efectius per als països que ho han implantat, potser per a nosaltres també.

M’agradaria acabar amb una frase de Napoleó Bonaparte que diu així: “Allà a la Xina hi ha un gegant adormit, quan desperti tremolarà el món sencer.” Amb aquestes paraules va respondre quan li van preguntar per què no volia envair el país. Jo trobo que és decisió nostra, de la resta del món, si tremolar o no davant les accions per ocupar aquest ordre i poder buscar solucions per fomentar un nou canvi i descentralitzar el poder per tal que no resideixi en una sola zona o regió.