La tribuna

Darrere dels tancaments fronterers

Convé més que mai explicar, aquí i a fora, quina és la realitat econòmica d’Andorra

Creat:

Actualitzat:

Fa pocs dies, fullejava el llibre de J. M. Sánchez de la Campa, de 1851, El Valle de Andorra, examen critico del orígen, naturaleza, y circumstancias de los privilegios que disfrutan los andorranos y de los perjuicios que irrogan al tesoro, a la agricultura, al comercio y a la indústria nacional, tota una tesi per justificar davant del govern espanyol l’abolició de la sobirania andorrana i la seva integració al territori espanyol, sobre la base dels privilegis fiscals d’Andorra, en particular en l’exportació de bestiar.

170 anys després, la història ha d’agrair que aquest pla no s’executés, i això en benefici tant dels andorrans com dels espa­nyols, ja que milers de refugiats catalans i espanyols fugint de la guerra civil no haurien arribat a un lloc per protegir-s’hi i establir-s’hi. Sens dubte, persones i famílies que van trobar una terra d’oportunitats i de seguretat on prosperar econòmicament i socialment, i que van contribuir a teixir uns vincles econòmics, culturals i socials que han representat la prosperitat i diversitat d’Andorra i de més enllà.

Però, salvades les distàncies amb els objectius del llibre de 1851 de Sánchez de la Campa, aquestes últimes setmanes algunes opinions i crítiques arran dels casos del trasllat de residència de youtubers a Andorra, sobre l’impacte negatiu que causaria la regulació fiscal d’Andorra al territori espanyol, recorden relats d’èpoques passades. Opinions reduccionistes, tendencioses i demagògiques, vestides d’una suposada ètica i moralitat, que demostren, en el millor dels casos, un desconeixement de la realitat econòmica i social d’Andorra i de la seva història.

I ja que moltes de les crítiques posen de manifest el menyscapte que suposa l’economia andorrana a la hisenda espanyola i catalana, així com sembla evident que la decisió de prohibir l’entrada de visitants catalans a Andorra aquestes properes setmanes no només és fruit de la situació sanitària, convé més que mai explicar, aquí i a fora, quina és la realitat econòmica d’Andorra i els fluxos econòmics i financers que genera cap a l’estat espanyol, en particular cap a Catalunya i sobretot a les comarques veïnes.

En economia, el concepte que registra les transaccions econòmiques entre un país i la resta del món és la balança de pagaments. Així, l’estudi La balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra, publicat el 2014 per l’entitat Crèdit Andorrà, calculava que la riquesa generada pel Principat d’Andorra i distribuïda cap a les economies veïnes representava un 58% del PIB d’Andorra, és a dir uns 1.500 milions d’euros cada any.

El PIB d’Andorra es distribueix més enllà de les seves fronteres, gràcies, entre altres, a les importacions de mercaderies procedents de l’exterior, a la despesa associada a residències secundàries a l’exterior, a les rendes de treball satisfetes a treballadors fronterers, a la despesa per adquisició d’energia elèctrica, a les inversions directes andorranes a l’exterior i a la despesa associada al consum directe dels andorrans a l’exterior.

Així, si l’estudi demostra que la major part del PIB d’Andorra reverteix a l’exterior, quina seria la balança de pagaments d’Andorra amb Espanya i Catalunya? Per conèixer una primera aproximació a aquestes magnituds, podem utilitzar les dades de visitants i d’importacions.

El 2019, el 50% dels visitants d’Andorra van ser espanyols i l’altre 50%, francesos i d’altres nacionalitats, és a dir, que suposant una despesa mitjana similar, la riquesa creada pel turisme a Andorra prové en un 50% d’Espanya i en un 50% de la resta de països. En canvi, les importacions de productes (destinats en gran part als visitants) el 2020 van ser en un 72% d’origen espanyol, un 9% de França i un 19% d’altres països. Xifres que, dit de passada, també haurien de fer reflexionar sobre els equilibris econòmics d’Andorra amb els països veïns, ja que l’any 1993 les importacions de França representaven un 35,5% i les d’Espanya un 36,1%.

Resumint, si Andorra rep un 50% de turistes espanyols i importa el 72% de productes d’origen espanyol, i si hi sumem que la majoria de residents andorrans passen les seves vacances a Espanya més que a altres països, la balança de pagaments entre Andorra i Espanya és clarament beneficiaria a favor d’Espanya i sobretot de Catalunya. En el mateix sentit es podria parlar del que aporten els treballadors fronterers a Catalunya i a l’Alt Urgell. No hi ha dubte, doncs, en termes econòmics, que Andorra és un gran negoci per a Catalu­nya i Espanya, i que hi reverteix la major part de la seva riquesa.

D’aquesta manera, la prohibició de rebre visitants catalans a Andorra i residents andorrans a Catalunya (fora de l’Alt Urgell) aquestes properes setmanes suposa també un greuge econòmic per a Catalunya i particularment per a les comarques veïnes. Està ben demostrat que els tancaments o els confinaments econòmics, paradoxalment, més que protegir empobreixen les economies. Els països més oberts són els més pròspers i els que més riquesa creen i reben.

Sense voler manifestar els sentiments que afloren, com a pobles veïns i germans, relacionats culturalment, socialment i familiarment, davant de la decisió de les autoritats catalanes per aquest tancament, sí que considero que és un error econòmic i també un error institucional.

El passat i futur d’Andorra i Catalunya passa per haver tingut i per tenir unes excel·lents relacions institucionals, culturals, socials i econòmiques, i en benefici de les dues parts. No malmetem aquest llegat amb polítiques insolidàries, i no limitem el nostre desenvolupament mutu, i menys sota l’excusa d’una crisi sanitària.

*Jordi Alcobé, economista

tracking