Al pare i a la mare del Lucas

Ser pare i ser mare, i exercir-ho de debò, comporta molta joia, però també esforç, comprensió i patiment.

Felicitats, mama. Felicitats, papa. Ser mare, ser pare és descobrir l’amor incondicional. El calendari reserva el dia 19 de març i el primer diumenge de maig al pare i a la mare per dedicar-los a gaudir de la seva paternitat i de la maternitat.

Se’m queixava una noia: Els meus pares són dolents perquè no em deixen fumar, em controlen les sortides de la nit, em fan menjar verdura, no em permeten de cap de les maneres participar en un botellón. No els aguanto.” Vaig consolar-la confiant-li: “Quan tindràs 33 anys diràs: gràcies als pares he fet una carrera, tinc unes conviccions, reso cada vespre i soc feliç.”

El millor regal del Dia del Pare és l’espai per gaudir dels motius per ser feliços de ser pare, de ser mare. Em permeto delectar-me amb vosaltres.

El vostre amor s’ha fet fecund. Ha esdevingut una vida nova. Els ulls del fill, de la filla, us somriuen, els seus llavis diuen “paaaaaaaa”, “maaaaaaa”, els bracets i les manetes s’obren cap a vosaltres. Heu engendrat un ésser cridat a ser feliç per a tota l’eternitat, una felicitat que comença en el si de la vostra llar. Els maldecaps que el fruit del vostre amor us proporcionarà es transformaran en alegries inefables a casa vostra. Ho va dir Jesús: “La joia és tan gran que oblidareu els dolors del part!”

Us pregunta una amiga mentre contempla el nen dins del cotxet: “El vostre fill, a qui s’assembla més, al pare o a la mare?” Contesto de cara endins. Un infant s’assembla a Déu. És una imatge de Déu, del Déu immens que permet infinites reproduccions, totes meravelloses, però totes diferents. L’alegria del pare i de la mare rau a cisellar una persona madura i responsable.

Dic al pare i a la mare del Lucas: “Sigueu prou bons artistes per tal que el fill sigui ell mateix. Tingui la seva personal identitat. La vostra joia de pare i de mare rau a ser arrels d’una història única i original que mai ningú no ha escrit encara, ni ningú escriurà mai més.”

La foto més preciosa és la del vostre fill o la vostra filla agafats a una mà de la mare i a l’altra del pare. L’acompanyeu pel camí on tot fent ruta descobrirà els amplis horitzons de la transcendència. Obrir-lo a la fe i donar-ne testimoni és la vostra tasca més gran. Tenir fe no es redueix a creure que Déu existeix, sinó que Déu ens estima.

Els ainistes som al Pla de les Pedres. Hem de travessar el rierol dels Cubils. El nen té por. Li dono la mà. Desapareix la por. Somriu. Ha passat el rierol. La terra per on hem de caminar és tancada en els estrets límits d’aquest món. Educar vol dir acompanyar de manera que el camí es digui esperança. Jesús diu: “Jo soc el Camí.” Amb Ell caminem pares i filles, mares i fills, tots deixant traces de bondat i d’amor. “Jesús caminava fent el bé!”

Vaig visitar l’Alba al pis de la maternitat de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Em confia : “El que visc no ho podrà viure ni el mateix pare.” Feia quatre anys que buscaven el fill que no acabava d’arribar, malgrat les meves pregàries a la Verge de Meritxell, que vol dir donar a llum la Llum. El pare em diu: “Ara sé per què visc. Ara sé per què treballo.”

Comparteixo amb els pares el regal de la paternitat. El naixement del fill és una bona ocasió per revisar l’escala de valors. Tot allò que considereu important i voleu transmetre al fill, ho heu de viure. Conec la paternitat gràcies a AINA. Els infants són la casa. La casa tancada, encara que sigui pel protocol de la covid, és només parets fredes. Un alberg de colònies que esguarda únicament uns guanys econòmics, és només paraules buides i acaba en mans de mercenaris. La llar amb els infants té vida: cants, vetllades, jocs, llegendes, natura, pregàries... Tot el que es viu es transmet, tant si ho pretenem com si no.

La pedagoga Montessori ens avisa: “El nen, la nena serà també el vostre mestre. Us obligarà a mantenir-vos sempre joves, a ser generosos i a superar la mediocritat.” La mirada del fill, les manetes que s’obren, els peus que donen copets, els plors cridaners... és la veu que diu al pare i a la mare “estimeu-vos vosaltres dos, ja que solament així podré ser feliç”.

El bressol més formós és la família. El nen dorm. El contempleu en el primer son. És tan formosa aquesta vida que heu fet néixer. Quants estels s’haurien apagat si no hi hagués aquest bressol familiar. Els avis, els amics, tots veuen en els vostres ulls la llum d’aquest bressol vivent.

Totes les imatges de la Mare de Déu em parlen al cor. Lourdes, Fàtima, la Misericòrdia... Però aquelles que tenen Jesús a la falda em parlen i hi veig tots els infants del món. No conec cap imatge de Sant Josep sense el Nen Jesús als braços com el del retaule de l’església parroquial de Canillo, o agafat de la mà.

La bellesa plena la trobem en la capella de la Sagrada Família d’Escaldes Engordany, on la talla del Sergi Mas ens presenta Pare Josep, Mare Maria i el Fill Jesús abraçats oferint un sol cor per recordar-nos que educar és estimar.

L’amor de les mares canvia el món. Quan una mare presenta el seu fill o filla a la Mare de Déu de Meritxell després de sortir de l’hospital, com resa el costum andorrà, la dolça Mare de tots, la meva Confident, les beneeix i les omple de tots els béns del cel i de la terra. “Ella sap que és un cor de mare que s’inquieta pel seu fill”, em diu l’amiga Cristina, mentre regalo al Lucas una campaneta beneïda de la Mare de Déu de Meritxell.

Que Sant Josep i la Mare del Petit Jesús us beneeixin a tots cada dia i sobretot en el Dia del Pare!