Avui la meva filla fa anys. Preadolescència efervescent. El meu pare també hauria bufat avui les espelmes, sinó fos perquè ara no es poden bufar espelmes sobre un pastís compartit i perquè es va morir, ara fa un any i dos dies. Càncer. L’assassí silenciós de l’any Covid. Vam poder estar amb ell fins al darrer moment. Tot plegat va ser estrany, ràpid i sec. Encara no havíem assumit que començava el dol que ja érem dins de casa, tancats i dins un núvol d’irrealitat. Vam tenir sort. Dos dies després, ni tan sols això hauríem pogut fer. Què difícil ha estat la mort i el dol en solitud per a tanta gent. Aquests dies sembla que fa un any de gairebé tot. Un any de parells i senars, de veure venir la primavera des de la finestra. D’aplaudir plegats. De comprar –més que mai– per internet. D’entendre la importància de tenir recanvis de bombetes i tinta d’impressora a casa. Un any en què hem trobat a faltar els vermuts a la terrassa del barri, els concerts i els carrers plens de gent. Un any d’incertesa, de mascaretes, d’ampliar el vocabulari amb TMA, AstraZeneca i antígens. De repensar-ho tot sota el filtre Covid. L’any del Zoom, el teletreball i els ERTOS. Un any que hem après a escriure sense guió previ, on tot s’ha anat fent a mesura que passaven els dies, i en què -de manera natural- hem destriat amics de coneguts. Un any sense abraçades, festes d’aniversari, ni casaments amb la família i els amics. De massa comiats. Els Idus de març han arribat, i encara no han acabat, però avui la meva filla fa anys, i comença a ser hora de tornar a celebrar la vida que ens envolta.