Creat:

Actualitzat:

Distret ara amb l’astrazeneca o la pfizer penso que la nostra història recent és una gran desconeguda. No pels seus protagonistes, la majoria dels quals vius avui –i últimament no és fàcil– estem ja jubilats. Les noves generacions viuen ja on line, en un present continu i en una subjectivitat absoluta. Tinc la impressió que la història d’Andorra, fins i tot la propera a la Constitució, els és tan remota com la Xina de la dinastia Tang. Dirigir, però, una mirada als últims 25 anys del segle passat és una bona manera d’entendre el present. Des dels Pareatges al tauler d’escacs encara hi havia totes les peces en resposta a aquelles sorprenents “consultes populars” anteriors a la Memòria de 1978. Molt breument: per solucionar la crisi de competències pel decret dels Veguers sobre immigració de 1975 i de la representació política de la parròquia d’Andorra la Vella, els Coprínceps i el Consell General pacten reformar les institucions. A aquest fi, després de reunions, cartes i decrets, el Consell el 28 d’octubre de 1977 presentà alhora 6 propostes de reforma a consulta dels 3200 votants que, amb una participació del 60%, donà un resultat dispers i de gran dificultat de lectura. Es tornà a fer una consulta popular el 16 de gener de 1978 ara amb 3 propostes. El Consell prescindí de les tres menys votades, fusionà les altres dues en una, deixà la proposta anterior més votada i, potser per interpretar els anteriors vots en blanc, hi afegí una tercera proposta amb aquesta inhabitual redacció: “No s’accepta cap de les dues solucions presentades.” Aquesta tercera fou la proposta que guanyà amb un 35% dels vots! En el marc dels Pareatges, dues havien sigut, en síntesi, les qüestions essencials presentades a consulta: la creació d’un executiu i la representació política dins el Consell. Davant d’aquest resultat inesperat, el Consell canvià ràpidament de procediment i en dos mesos, el març de 1978, presentà als Coprínceps la Memòria sobre la Reforma Institucional com a nou enquadrament i model de reforma. Un ràpid i resumit croquis de constitució. En tot cas, un nou marc i un nou horitzó. Pausat i llarg. Una digestió lenta, però apassionant. Al seu honor vam brindar el 14 de març de 1993.

tracking