Llegeixo un titular especialment desconcertant: “Consens polític per despolititzar” (BonDia, 1 de març), que em condueix a llegir el redactat signat per M. S. A la primera línia entre cometes: “Això no s’havia fet mai, buscar el consens de les forces polítiques per arribar a configurar un pla que cal que sigui despolititzat.” Del desconcert passo a la cara de l’emoji dels ulls ben oberts. La imatge que il·lustra l’article: una fotografia del president del grup liberal, cosa que em provoca un astorament més majúscul, perquè la citació de la frase correspon a Ferran Costa, a qui li atribueixo, almenys fins ara, una excel·lència lingüística difícil de trobar en l’arc parlamentari. Convindran amb mi que hi ha un contrasentit en l’expressió utilitzada pel polític liberal, un oxímoron si se’m permet. Com pot ser que els polítics despolititzin? Hauria de ser al contrari: no només no han de despolititzar, sinó que els polítics han de fer política; perquè fer política vol dir treballar pel bé comú, analitzar, debatre, contrastar idees, legislar i aplicar aquelles normes que en el consens ens acostin més a la justícia social. A no ser, és clar, que perverteixin el concepte fer política (i per tant els seus derivats polititzar i despolititzar) i l’associïn únicament i exclusiva a la pugna entre partits en un debat estèril que els allunya de la realitat social i els deslegitima per fer polítiques públiques. Els usos lingüístics i la utilització correcta del significat dels conceptes són molt importants perquè la societat cregui que fer política és un bé públic i no una guerra d’aquarterament entre els nostres representants.