Som els homes capaços d'entendre el feminisme? (i II)

A la feina trobem diàriament situacions de cosificació de les dones, que tot i que poden ser expressades com a positives, el que fan és jutjar la dona solament pel seu físic, sense entrar en les seves capacitats professionals, i situant-la, solament pel fet de ser dona en un esgraó inferior de partida al d’un home amb igual o menor capacitació. La dona ha de lluitar molt més la seva posició i respecte laboral i després ens queixem per què s’ha endurit o ha agrit el seu caràcter... tots, homes i dones, hem jutjat la jefa com a dura solament pel seu gènere.

Situació real viscuda a la família, arribar el primer dia a la feina i sentir: “Escolta, a tu t’han contractat per ser rossa i fer bonic.” Ni tan sols l’oportunitat de demostrar la teva vàlua, ja parteixes d’una situació d’inferioritat i de ben segur, si ho fas molt bé, sentiràs: “Ahhh! Doncs la rossa no era tonta, és bona professional.” No t’han tret encara el component cosificador que et van penjar d’entrada encara que sàpiguen que ho fas molt bé.

La gran contradicció social és que l’espècie humana vol perdurar i l’única manera coneguda és passar per un embaràs, la dona és imprescindible. Malauradament quan es presenta una dona a un lloc de treball en competència amb un home, aquest darrer té més punts, per què? Doncs per què no es pot quedar embarassat i no té problemes amb les menstruacions. Una altra vegada partim amb un hàndicap inicial.

Curiosament les societats més patriarcals i masclistes volen tenir més fills, se segueix utilitzant la reproducció per relegar la dona a tasques sense repercussió social directa, sense poder ser part decisòria del seu futur. Ja ho decidiran per ella els homes, que són més savis (òbviament és una ironia tot plegat).

Arribats a aquest punt ja podem contestar a algunes de les preguntes que ens hem fet al principi:

–Per què no hi ha Dia de l’home treballador?

Doncs perquè existeix una desigualtat d’accés al mercat laboral i quan s’hi accedeix, existeix un diferencial salarial i una progressió laboral més difícil per a la dona. Fins que no ho entenguem caldrà almenys un dia especial de visualització (i segurament amb un sol dia és totalment insuficient).

–Jo no soc ni masclista ni feminista

Si no ets feminista, apliquem la definició acadèmica, és que no estàs a favor de la igualtat entre home i dona i per tant ets masclista, siguis home o dona.

–Per què en lloc de feminisme no li’n diuen igualitarisme?

Se suposa que als països avançats i democràtics la legislació és igual per a totes les persones, és a dir, som iguals davant la llei, tot i així la desigualtat vers les dones continua existint, per tant no és tracta d’igualitarisme, sinó de fer un pas més i parlar de feminisme.

–Per què hi ha discriminació positiva?

El meu oncle, que era ramader, em deia: “Jo el que vull és que no m’hagin de donar subvencions, vull que em paguin realment el que val un corder.” És el mateix raonament, si amb una llei que garanteix teòricament la igualtat no hi ha igualtat real amb les dones, haurem de fer un pas més enllà per trencar el desequilibri actual. Les dones no haurien de necessitar discriminació positiva, el que haurien de tenir és igualtat real d’oportunitats.

–Aquesta és una feminazi...

Per què? Perquè vol la igualtat d’oportunitats per a ella? És millor doncs que calli, que no es queixi mai i, per tant, que res canviï? Potser el nazi totalitarista és precisament qui ni vol reconèixer-la.

Com aquestes preguntes en trobaríem a carretades només escoltant les converses de les persones al carrer un dia qualsevol. I això ens porta a contestar, finalment, la pregunta que donava títol a aquest escrit:

–Són els homes capaços d’entendre el feminisme?

Doncs com a ens pensant i amb capacitat de raciocini, i encara que no ens ha tocat patir els efectes de la desigualtat, la resposta és que sí, però... encara ens falta molt camí per recórrer, molta empatia per intentar posar-nos en la posició social de les dones en l’actualitat i, sobretot, allò que particularment sempre destaco amb majúscules: EDUCACIÓ, i en aquest cas, especialment, educació des de la base, des de la més tendra infantesa, a casa, a l’escola i a tota la societat i mitjans de comunicació.

Per concloure, m’agradaria fer-ho amb una frase d’Àngela Davis: “El feminisme és la idea radical que les dones som persones.”