Creat:

Actualitzat:

Què fem primer? Triem o remenem? Segurament per a molts a l’hora de pensar sobre aquesta dita, per sentit comú, invertiríem l’ordre dels dos verbs transitius: primer remenem i després triem. Però no és així, ja que en el fons el que vol dir és que hi ha molta quantitat d’alguna cosa en un lloc concret. Així són (o potser hauria de dir eren) les llibreries, el punt de trobada de l’univers literari i acadèmic, on pots (o podies) aconseguir el llibre que busques i a sobre anar-te’n amb uns quants més sota el braç que no esperaves resultat de la cerca entre els prestatges. Però de ja fa molt temps cap aquí, la més gran de les llibreries no és a cap carrer, plaça o avinguda, sinó en un espai inconcret que si bé podem trobar-los tots el que no podem fer és tocar-los, obrir les seves pàgines, ensumar aquella barreja de paper i tinta que fa qualsevol llibre nou, llegir algun paràgraf a l’atzar... i encara menys tens al teu costat aquella persona que és capaç d’orientar-te i aconsellar-te sobre aquell volum que vols comprar: la llibretera (o llibreter, m’és igual). Algú va dir que quan tanca una llibreria, la ciutat es fa petita. En el nostre cas, quan tanca La Puça tot el país es fa encara més petit. I, per acabar, permeteu-me un doble homenatge a qui ha estat un dels més grans poetes, Joan Margarit: “Ara que només ets un pètal dins de l’ambre del no-res ha d’haver-hi algun lloc on estar junts, més junts que mai. Potser en aquest reducte dels poemes. Doncs, què són sinó poden salvar-te de l’oblit? Per si t’acostes a llegir-los, deixo de nit el llibre obert damunt la taula.”

tracking