Creat:

Actualitzat:

Toca parlar d’eleccions, de votacions en temps de pandèmia, de previsions d’alta abstenció i poca mobilització i de resultats polièdrics, amb una campanya electoral catalana en què les gràfiques d’intenció de vot pugen i baixen constantment per la indecisió. Enmig de la incertesa sanitària i econòmica i tot el batibull toca votar i saber extreure el gra de la palla, com es diu popularment. A banda de la situació provocada per la Covid, el caos polític a Catalunya és notable. Amb un independentisme vivint de glòries passades, afeblit i dividit, incapaç d’arribar a enteses, avantposant les pugnes narcisistes per sobre de les idees. I l’unionisme polaritzat entre el populisme barat i la indefinició més absoluta. Costa, seguint els debats dels candidats a les televisions, veure nivell, veure idees i programes i en un moment de crisi el que menys importa són els retrets. En conjunt, tot força gris i caspós. Els polítics han de tenir, a més de preparació, entrega i honestedat, que se’ls pressuposa, lideratge i un carisma que enganxi, però no en van sobrats. És el moment que entenguin que el poble vol avanços, vol sumes i vol lideratges forts. L’escenari que tenim al país del sud és ben al contrari, ple de disputes absurdes, demagògia i pocs projectes. Davant de la forta disseminació de partits a esquerra i dreta la dispersió el vot està assegurada i caldrà una coalició per poder governar des de la fortalesa.

tracking