Creat:

Actualitzat:

L’altre dia, llegint un article a la premsa, vaig descobrir que un professor d’universitat havia concebut el concepte solastalgia, per identificar el sentiment de nostàlgia que genera la pèrdua “de un hogar, estando en el propio hogar”. Aquest sentiment produït per la pèrdua de paisatges, que acompanya inexorablement l’evolució de l’espècie humana sobre el planeta, no és nou. La nostra presència sempre ha impactat el medi, però la intensitat dels canvis dels darrers cinquanta anys no guarda paral·lelisme amb l’evolució dels segles anteriors.

Com a exemple de solastalgia s’aportaven les vivències d’una persona nascuda en un poble del Mar Menor, on els records d’infància anaven associats a la transparència de l’aigua i a nedar abans de començar a caminar. Aquesta albufera, que ha arribat al límit de la capacitat de regeneració, està esdevenint una autèntica claveguera. En gairebé mig segle, un ecosistema que ha estat únic ha arribat al seu col·lapse per les agressions continuades. L’octubre de l’any 2019, aquest destí turístic va ser notícia per la mort massiva de peixos provocada pels vessaments de nitrats procedents de l’agricultura, metalls pesants de les activitats extractives, aigües residuals sense tractar, així com per la construcció d’infraestructures turístiques com ports esportius i platges artificials.

Els paisatges d’Andorra també han evolucionat en funció de les activitats que s’hi han desenvolupat. En el darrer segle, han augmentat els ambients artificials de manera preocupant i ho continuen fent. Aquest procés fa que una gran part de la població enyori tot allò que ha quedat esborrat en poques dècades. Només cal veure l’èxit que tenen les fotografies antigues, aquelles imatges en blanc i negre que evoquen un paisatge que no tornarà, imatges que ens enganxen de manera quasi addictiva i que ens permeten connectar, momentàniament, amb sensacions íntimes del passat associades a un entorn desaparegut. Una gran part de la població d’aquest país pateix de solastalgia, ja que té o comença a tenir melancolia per la desaparició i la degradació de paisatges, agreujada per la tendència depressiva que provoca la pandèmia. Afortunadament, alguns inconformistes reaccionen creant plataformes que conviden a actuar en defensa del medi ambient.

tracking