Creat:

Actualitzat:

Quan era petit, un nebot sempre demanava la tablet per jugar. A les sobretaules sense mascareta d’abans, sovint l’hi deixaven. Un dia vaig interessar-me pel seu joc favorit. A la pantalla, un mar enrinxolat per un vent digital i la proa d’un barco (ara que ens deixen dir-ho així, mai més tornaré al vaixell). Tot en 3 dimensions. Amb els ditets, el nebot dirigia la nau i quan veia una illa se n’hi anava a tafanejar. Feia un tomb per les seves costes i es fixava en les construccions o cabanes, quan n’hi havia. S’ha de dir que encara no dominava la navegació virtual i a vegades s’atansava massa als penya-segats i s’esclafava contra les roques. Quan es reiniciava el joc, tornava a començar. Mateix escenari, idèntica situació. Però en què consisteix el joc, vaig preguntar. No m’ho va saber dir. Només que a vegades hi havia altres embarcacions, que alguns eren pirates i l’abordaven o que des d’alguns ports disparaven canons. No tots. I ell no sabia quan un port era segur. Va ser aleshores quan vaig entendre que, malgrat que el meu nebot no ho sabés, hi havia altres jugadors en línia. Uns eren pirates, altres comerciants. I el meu nebot, amb el seu navegar erràtic, els devia desconcertar a tots per igual.

Ara el nen em treu un pam i fa uns dies va somriure sorneguer quan li vaig dir que m’havia fet un perfil d’Instagram. El meu tiet és el típic quarentón que per fer-se el modern s’ha passat a l’Insta?, devia pensar. Hi penjo alguna foto de tant en tant però hi entro poc. I no domino. A vegades m’arriben avisos que algú em segueix. Pels àlies es fa difícil saber de qui es tracta i tinc mala memòria pels noms. Clico la icona del seguidor nou i sovint surt un avís que aquell compte és privat. Què he de fer? Això li preguntava al nebot. Si és privat, jo no hi he de fer res, no? Parlem i començo a sentir-me com uns anys enrere, davant del mar corsari de la tablet, però amb els rols canviats. Ara soc jo qui va peix amb la navegació digital. I a l’Insta també hi ha naus pirates. Notificació: tens un nou seguidor. Miro la icona, es veu una noia jove. Una exalumna, potser? Clico i una mossa amb posat provocatiu i poca roba em convida a seguir-la i així m’enviarà fotos sexis. Desconcert màxim. Aquí a què juguen els altres jugadors?

tracking