La cultura no s'atura

La Cultura va dir..Disculpe. Quiero manifestarle mi desacuerdo con su visión del tema.
Entrevistada una de las artistas en este periódico, (28-I-2021),comenta que el organizador les pidió un formato y una idea, (algo relacionado con el feminismo...) y ella misma nos manifiesta que “Evidentment, crec que és una proposta que molestarà algú. El nostre objectiu, en certa manera, també és aquest, o almenys no deixar indiferent ningú....”.
El propio articulista nos lo explica:  “ Per acabar, dir que la cultura és la clau en el nostre desenvolupament i una eina de reivindicació única i incomparable”
Ya ve, lo importante es hacer algo feminista..., que moleste a alguien...algo reivindicativo... En definitiva: Cultura. 

Usted debe pedir otra cosa.
No em dec haver explicat prou bé.
Em referia al projecte en general i als espectacles en general. Només reivindicava el fet que els espectacles, més o menys direccionats, han d'oferir unes garanties el més òptimes possibles. En alguna ocasió, en alguns dels espectacles programats en el marc de “La cultura no s'atura” he tingut la sensació que anava a veure un assaig, una proposta inacabada. Aquest fet pot jugar en contra de l'artista local. Perquè un cop passi la pandèmia, estiguem recuperats i no tinguem l'obligació moral de donar suport als artistes del país, els espectadors preferirem propostes foranes si alguns artistes locals ens segueixen oferint propostes treballades superficialment. 
Reitero que la meva opinió no és generalitzada i no pretén ofendre a ningú. 

Sí, però va dir..Dóno suport total a la iniciativa de La cultura no s'atura però llanço una reflexió dirigida als artistes, sobretot en les disciplines on cal crear producte escènic constant i canviant. El fet de que gairebé la totalitat de les institucions donin suport als artistes locals i a les seves propostes no ha de ser motiu del “tot s'hi val”. Animo als artistes a ser més crítics i exigents amb els projectes presentats. No es pot generalitzar i sense ànim d'ofendre a ningú sinó de provocar una autocrítica, però en alguns muntatges ens queda un regust de boca de que s'escenifica propostes encara pendents de madurar... 
Disculpe. Quiero manifestarle mi desacuerdo con su visión del tema.
Entrevistada una de las artistas en este periódico, (28-I-2021),comenta que el organizador les pidió un formato y una idea, (algo relacionado con el feminismo...) y ella misma nos manifiesta que “Evidentment, crec que és una proposta que molestarà algú. El nostre objectiu, en certa manera, també és aquest, o almenys no deixar indiferent ningú....”.
El propio articulista nos lo explica:  “ Per acabar, dir que la cultura és la clau en el nostre desenvolupament i una eina de reivindicació única i incomparable”
Ya ve, lo importante es hacer algo feminista..., que moleste a alguien...algo reivindicativo... En definitiva: Cultura. 

Usted debe pedir otra cosa.

Dóno suport total a la iniciativa de La cultura no s'atura però llanço una reflexió dirigida als artistes, sobretot en les disciplines on cal crear producte escènic constant i canviant. El fet de que gairebé la totalitat de les institucions donin suport als artistes locals i a les seves propostes no ha de ser motiu del “tot s'hi val”. Animo als artistes a ser més crítics i exigents amb els projectes presentats. No es pot generalitzar i sense ànim d'ofendre a ningú sinó de provocar una autocrítica, però en alguns muntatges ens queda un regust de boca de que s'escenifica propostes encara pendents de madurar... 

El dret a ser matat en el si matern és un dret del gènere masculí i del femení. que hauríem de gaudir mentre tinguem dependència d'una altra persona, no importa l'edat.
Els que no vam ser avortats no podem comprendre-ho, però el sofriment de viure no sent un fill desitjat ha de ser insofrible.
Gràcies a les artistes per fer d'aquest dret un espectacle.