Creat:

Actualitzat:

L’article d’aquesta setmana de Joan Massa ens il·lustrava, amb la claredat que sempre ens aporta, amb la seva visió sobre un debat que, tot i no ser nou, ha estat molt present aquests darrers dies amb el tancament de les xarxes a l’expresident nord-americà Donald Trump. No és el contingut de l’article el que m’ha motivat a escriure aquesta columna, sinó l’afirmació final, i contundent, amb la qual acaba. Massa conclou: “Només la llei i els tribunals ens diuen què és legal o il·legal. Només la llei vigila el vigilant.” Cert, però una certitud a mitges perquè, si bé és veritat que les societats democràtiques ens hem dotat d’un poder judicial que ens ha de garantir viure en un estat de dret, en molts casos és la interpretació que se’n fa de la llei la que acaba dient-nos què és legal i què il·legal. I aquesta interpretació dependrà sempre, i en primer lloc, del jutge que la fa, cosa que vol dir estar sotmès al seu tarannà i a la seva ideologia, a les seves simpaties o les seves animadversions, a la seva humilitat o la seva arrogància. Moltes vegades hem vist com una mateixa qüestió és valorada de forma diferent, perquè els jutges per molt que vulguin no són neutrals i l’aplicació que fan del dret ve condicionada per la seva manera de pensar i de veure el món. És evident que hem de tenir respecte per la judicatura i el dret, però al mateix temps no hem de renunciar mai a la crítica ni a la denúncia; els jutges més que ningú han d’estar oberts a l’opinió pública, a deixar els prejudicis fora de la sala perquè la interpretació que facin de la llei sigui el màxim de madura possible, perquè finalment puguem creure en una justícia justa.

tracking