Doble Windsor

Després de molts anys de fer-me la corbata cada matí he après a fer el doble Windsor. Aquest nus, quan està ben fet, deixa un triangle quasi perfecte i la corbata no es mou ni un mil·límetre. Això sí, em costa ben bé tres o quatre minuts fer-lo.

Però té l’avantatge que has d’estar davant del mirall durant una estona. No acostumo a donar consells a la vida, però sí que més d’un polític del nostre país hauria de fer-se cada matí el doble Windsor i mirar-se una estona mentre es debat amb la corbata.

Ja us dic que, de ben segur, haurà de repetir l’exercici vàries vegades i uns quants dies fins que obtingui el nus quasi perfecte. Doncs, algun dels meus col·legues del Consell General haurien de reflexionar davant del mirall sobre allò que volen dir públicament, i més ara, en aquests moments tan durs per a la nostra societat.

Durant aquest exercici corbatístic, que pensin si val la pena desacreditar l’adversari polític amb arguments personals i molt poc ètics per obtenir un titular en un diari. I més encara quan es fa amagant-se sota l’anonimat de la “font propera a”.

Amics meus, amb tot el meu respecte, hauríeu d’aprendre les maneres de fer d’aquells que us han donat l’oportunitat de governar conjuntament, i que ben fet fan de desmarcar-se de vosaltres, sobretot quan us han deixat ocupar molts dels càrrecs importants d’aquest país.

Amb molt de gust us puc ensenyar a fer el doble Windsor.